La Generalitat modificarà la configuració que aplica a l'impost de patrimoni per equipar-lo a les taxes del nou impost temporal de la solidaritat dels grans patrimonis a fi de no perdre ingressos. En concret, els càlculs són incrementar en 12 milions la recaptació. L'Impost de Patrimoni depèn de les comunitats autònomes i el que s'obté es queden a les arques territorials; tanmateix, el nou impost de solidaritat el recapta la Hisenda estatal.
En principi, aquelles comunitats que mantenen les mateixes taxes i els mínims exempts que estableix la llei estatal que desenvolupa l'impost de Patrimoni no perdran recaptació, ja que els ingressos del nou Impost de Solidaritat són lleugerament inferiors als de Patrimoni. No és el cas de Catalunya, les taxes de la qual són inferiors a les mitjanes estatals en el tram de renda més alt, precisament al que va dirigit el nou impost que es aplicar a patrimonis superiors a 3 milions d'euros.
Decret llei
Amb tal objectiu, el Govern català ha aprovat aquest dimarts un decret llei que introdueix modificacions de caràcter tècnic, que seran temporals. La seva vigència estarà vinculada a l'existència del nou impost estatal, que inicialment tindrà una durada prevista de dos anys. Les modificacions plantejades en el decret llei, per tant, també seran vàlides durant dos anys, segons explica la Generalitat. En concret, la nova tarifa de l'impost que es proposa suposa crear un nou tram a partir dels 20 milions d'euros de patrimoni que estarà gravat amb un tipus del 3,48%. Això generarà per a la Generalitat una recaptació de 12 milions d'euros que, altrament, els contribuents afectats pagarien a la Hisenda espanyola
Des de la Generalitat recorden que si no es realitzessin aquestes modificacions, "la Generalitat podria perdre recaptació en favor de l'Estat". L'objectiu dels canvis, en conseqüència, és ajustar les tarifes a fi que l'Agència Tributària de Catalunya no es quedi sense uns ingressos que anirien a parar la Hisenda espanyola.
Es preveu que l'Estat aprovi el nou impost a les grans fortunes amb efectes sobre els patrimonis d'aquest mateix 2022. Atès que es vol coordinar les modificacions de l'impost sobre el patrimoni amb el nou tribut estatal, és necessari que els canvis s'apliquin abans que acabi l'any. Això impedeix, per tant, que els canvis es puguin efectuar per la via ordinària d'una llei.
Del 2,75% al 3,5%
La configuració de l'impost de patrimoni anterior a la modificació anunciada aquest dimarts per la Generalitat establia tres tipus de gravàmens, l'1,785% per als patrimonis entre 2,67 milions d'euros fins a 5,35 milions, el 2,205% entre 5,35 milions i 10,69 milions i el 2,750 per als patrimonis superiors als 10,69 milions. Els dos primers estan per sota dels tipus que la llei estatal de Patrimoni recomana a les comunitats autònomes, l'1,7% per al primer tram i 2,1% per al segon; tanmateix, el tram més alt està per sota, el 2,75% a Catalunya per un 3,5% estatal. En definitiva, cada govern autonòmic és lliure d'establir el tipus que considerin fins al cas de Madrid i Andalusia que apliquen un gravamen zero en tots els trams.
El nou impost de Solidaritat ha fixat els mateixos tipus que són en la llei de Patrimoni, l'1,7%, el 2,1% i el 3,5% i obliga a què tot resident a Espanya a tributar per ambdós impostos. Ara bé, per evitar una doble imposició, en el cas del nou impost es descomptarà el que ja s'ha pagat per l'impost de patrimoni. Si la quota de l'impost de patrimoni surt menor que la de l'impost de solidaritat, el contribuent haurà d'abonar la diferència que recaptarà la Hisenda estatal.
Abonar la diferència
Doncs bé, la diferència en la taxa aplicada en l'últim tram a Catalunya provoca que els patrimonis superiors als 20 milions d'euros haurien d'abonar una diferència a la Hisenda estatal, ja que en aquest tram les seves quotes en patrimoni són inferiors a les que surten per solidaritat. Alguns territoris, com Catalunya, han suavitzat els tipus de gravamen en l'impost de patrimoni per reduir l'impacte als seus contribuents; tanmateix, aquest estalvi que es busca ja no existeix ja que aquest estalvi s'ha d'abonar a la Hisenda estatal.
Arribats a aquest punt, la Generalitat s'ha avançat perquè, una vegada que els seus residents es veuen a veure obligats a tributar més, almenys que el recaptat es quedi a Catalunya i no se'n vagi a la Hisenda estatal. L'aprovació del nou impost porta com a conseqüència que els grans patrimonis, superiors als 20 milions d'euros, hauran de pagar més del que venien fent anteriorment. I possiblement una mica més, uns 4.000 euros, que si la Generalitat no hagués modificat l'actual impost de patrimoni.
Efecte buscat
La implantació del nou impost de solidaritat que, en principi té caràcter temporal, es cregui pel Govern de Pedro Sánchez per trencar la baralla fiscal que ha desencadenat per les comunitats populars. A la bonificació del 100% de la quota de la Comunitat de Madrid es va sumar al setembre Andalusia i la Regió de Múrcia ha anunciat la seva intenció d'aplicar l'any que ve i Galícia, que ja aplica una bonificació del 25% l'ampliarà al 50%. Arrossegat pel corrent la Comunitat Valenciana, de govern socialista, va anunciar també la seva intenció de retocar l'impost.
Per frenar la tinença, el Govern de Sánchez decideix que el nou impost de Solidaritat no podrà ser transferit i, per tant, que la recaptació es queda en el seu poder. Així, de poc servirà als patrimonis superiors als 3 milions d'euros un millor tracte fiscal des de la seva Hisenda autonòmica, ja que l'hauran de pagar a l'estatal. I, a més, perden aquesta recaptació. Juntament amb Catalunya, les hisendes territorials que perdran recaptació en favor de l'Estatal són la Comunitat de Madrid (la que més), Andalusia, Galícia, Astúries i Cantàbria. Les altres, les quotes de patrimoni són equivalents o fins i tot superiors a les futures de l'impost de solidaritat.