Encara que el municipi més ric d'Espanya encara és Pozuelo de Alarcón (Madrid), amb una renda mitjana de 30.524 euros per persona, el mapa de la prosperitat estatal té un accent català inqüestionable. I en aquest mapa, Matadepera s'erigeix en clau de volta. El municipi vallesà és el segon de tot l'Estat, amb una renda neta anual per habitant de 26.720 euros, segons l'Atles de Distribució de Renda de les Llars de l'INE, corresponent a 2023. Aquest lloc d'honor no és casual. Matadepera representa el paradigma de l'enclavament residencial d'alta renda, un espai privilegiat a les faldes de la muntanya de Sant Llorenç del Munt, amb una baixa densitat de població i una proximitat estratègica a Barcelona que l'ha convertit en llar d'una burgesia industrial i professional.

La seva presència al capdavant de la llista, juntament amb altres municipis catalans com Alella (25.382 euros) i Sant Just Desvern (25.286 euros), evidencia la força econòmica de la corona metropolitana de Barcelona i les àrees residencials d'elit. Tanmateix, aquesta realitat és només una cara de la moneda. L'informe de l'INE, publicat aquest dimarts, dibuixa un retrat d'Espanya molt més complex i trencat, on la riquesa de Matadepera contrasta amb dades que parlen d'una desigualtat territorial profundament arrelada.

Mapa de la distribució de la renda de les llars

El mapa de la renda que traça l'INE és un mapa de contrastos. Municipis com Matadepera simbolitzen l'èxit d'un model de desenvolupament lligat a les metròpolis dinàmiques, però la seva posició excepcional també serveix per a mesurar l'amplada de la bretxa que separa aquests illots de prosperitat d'àmplies regions de l'estat que lluiten contra l'estancament econòmic i la despoblació. En aquest mapa pots consultar la distribució de la renda de les llars al 2023 (pots cercar per adreça):

Renda mitjana per persona a Espanya: així es distribueix

Si la renda neta mitjana per persona a Espanya va pujar un 6,9% el 2023, fins als 15.036 euros, aquesta xifra amaga divergències insalvables entre comunitats. L'anàlisi per territoris és el següent:

  • El bloc del nord: Euskadi i Navarra actuen com a motors indisputables. El 90,9% dels municipis bascs i el 69,1% dels navarresos es troben dins del 25% dels municipis més rics d'Espanya (amb rendes superiors als 16.112 euros). De fet, Guipúscoa es consolida com la província més rica, amb 19.616 euros de renda per habitant, seguida per Biscaia (18.738 euros).
  • L'eix Madrid-Catalunya: La Comunitat de Madrid, amb una renda provincial de 18.142 euros, i les àrees urbanes de Catalunya, formen el pol de riquesa, amb capitals com Barcelona, on una de cada tres seccions censals té rendes molt altes.
  • L'Espanya de baixa renda: En l'extrem oposat, la Regió de Múrcia (el 91,1% dels seus municipis estan en el quartil més pobre) i Andalusia (el 82,7%) concentren les majors dificultats. Províncies com Almeria (11.543 euros), Jaén (11.847) i Huelva (12.008) tanquen la llista estatal.

La llista dels municipis més rics i més pobres d'Espanya

La llista de municipis reflecteix aquest abisme. Al costat de Pozuelo, Matadepera i Boadilla del Monte, es troba la realitat dels territoris més castigats. Quatre dels cinc municipis més pobres són andalusos: Iznalloz (Granada, 8.399 euros), El Palmar de Troya (Sevilla, 8.688 euros), Huesa (Jaén, 8.825 euros) i Albuñol (Granada, 8.839 euros). El cinquè és Chozas de Canales (Toledo, 8.922 euros). La diferència entre el municipi més ric (Pozuelo) i el més pobre (Iznalloz) és de 22.125 euros anuals per persona, una fractura que il·lustra les dues velocitats de l'economia espanyola.

L'anàlisi de les capitals de província és igualment revelador. San Sebastià (61,7% de seccions amb renda molt alta), Madrid (39,3%) i Barcelona (33,7%) són els grans focus d'oportunitats i concentració de riquesa. En canvi, ciutats com Conca (0,0%), Pontevedra (1,6%) i Guadalajara (1,7%) mostren l'absència d'aquests nuclis d'alta renda. Les situacions més crítiques es donen a Melilla (31,8% de seccions amb renda molt baixa), Ceuta (30,4%) i Alacant (28,5%).