Els milionaris estrangers que compren una casa ja no poden accedir a un permís de residència per aquesta operació des que el govern de Pedro Sánchez va posar fi l'any passat a a la golden visa que va aprovar Mariano Rajoy l'any 2013. Encara hi ha, però, 54.893 persones, entre compradors i familiars, que viuen a Espanya amb aquest permís. D'aquests, 15.680 escullen la província de Barcelona. Paral·lelament, creix una figura que des del 2023 i gràcies a la Llei d'Start-ups pot accedir a un permís de residència per tal de tributar a Espanya si compleix certs requisits: el nòmada digital. En només dos anys amb aquesta llei en vigor, ja són 37.787 els qui viuen a Espanya amb aquesta autorització, dels quals 12.652 teletreballadors resideixen a la província de Barcelona, segons dades publicades recentment pel Ministeri de Seguretat Social, Inclusió i Migracions. Es tracta de persones que treballen per empreses d'arreu del món a distància i escullen Espanya i Catalunya com a base.
L'any passat, la Unitat de Grans Empreses i Col·lectius Estratègics (UGE-CE) que atorga aquests permisos de residència especials i més àgils, que eviten les cues i col·lapsos d'Estrangeria, va concedir 19.771 permisos a nòmades digitals de fora de la Unió Europea a Espanya, un 22% del total de permisos expedits per aquesta oficina. A més de la golden visa i el permís de teletreballadors, també atorga el permís de residència a directius i professionals altament qualificats, investigadors i emprenedors. Es tracta de permisos especials a estrangers VIP que eviten la saturació i complicacions per residir de manera legal a Espanya de la Llei d'Estrangeria, que dificulta l'obtenció dels papers als treballadors migrants. Mentre que emprenedors, inversors i alts directius accedeixen a aquests permisos per la llei 13/2013 aprovada per Mariano Rajoy, els nòmades digitals hi accedeixen per la Llei d'Start-ups 28/2022, per fomentar les empreses digitals.
En el cas dels nòmades digitals, els permet tenir permís de residència a Espanya si teletreballen per a una empresa que els acredita amb una carta o bé si, en cas de ser autònoms, acrediten guanyar un 200% del Salari Mínim Interprofessional, amb un 75% més d'ingressos per al primer familiar i un 25% més per als restants. Tributen al 24%.
El primer any amb la llei en vigor, 9.537 nòmades digitals van rebre autorització a Espanya. El segon any, la xifra ja es va duplicar i van ser 19.771. Fins al juny d'aquest any, s'han concedit 18.000 permisos més fins a arribar als 37.787 actuals, de forma que en només dos anys els nòmades digitals ja s'apropen als residents per inversió golden que mantenen aquest estatus després de 12 anys de llei en vigor. Aquesta quantitat representa ja el 37% dels permisos especials, per darrere dels golden (54.893) i directius i professionals qualificats (45.253) i són gairebé 5 vegades més que els investigadors, que tot i ser un permís que funciona des del 2013 només acull a 8.508 persones.
La gran majoria, 21.828, són europeus de fora de la UE, categoria que inclou Rússia i el Regne Unit com a orígens majoritaris. N'hi ha més de 6.000 procedents d'Amèrica Central i del Sud, 4.424 de Nordamèrica, 3.172 d'asiàtics, 1.807 procedents de l'Àfrica i 308 d'Oceania.
A la província de Barcelona, el 2023 es van atorgar 3.342 permisos a teletreballadors i el 2024 es va duplicar fins als 6.401 per arribar als 9.286 permisos. En només sis mesos, enguany ja se n'han concedit més de 3.000, per tal que ara ja resideixen 12.652 nòmades digitals extracomunitaris amb permís de residència a la província de Barcelona.
La gran majoria, 8.476, són europeus de fora de la UE. Un 24% dels teletreballadors són de Nord-Amèrica, seguida d'Amèrica Llatina i l'Àsia tots 4 amb xifres per sota dels 2.000 i per sobre dels 1.000 acreditats.
Els nòmades digitals, com els expats, estan en el centre del debat sobre l'habitatge, els preus del consum, els models de ciutat i l'adaptació lingüística (treballen i viuen en anglès, en moltes ocasions). Amb sous més elevats que la mitjana local i provinents de països sovint més cars, són capaços de pagar lloguers més elevats i pressionen a l'alça els asfixiants preus de l'habitatge.
Madrid, segona província amb més nòmades digitals i expats, acull 6.671, mentre que Màlaga en té 4.063 amb aquest permís.
La golden visa, però, va ser encara més polèmica perquè permetia directament que una transacció econòmica es convertís en un permís de residència per a un estranger. A més de la discriminació en comparació amb migrants amb menys poder adquisitiu que això suposa, un informe del Tresor espanyol i entitats com Transparència Internacional alertaven dels riscos que suposava la possible entrada de capitals il·lícits i delinqüents internacionals amb aquest permís de residència, cancel·lat en altres països pels mateixos motius.
En els darrers 4 mesos amb la golden visa vigent, s'han concedit més de 10.000 fins arribar als 54.893 compradors i familiars amb permís de residència en vigor a data de juny d'aquest any per haver adquirit un habitatge, dels quals 15.680 estan a la província de Barcelona.
En el total estatal, 21.271 són de països europeus extracomunitaris, 16.823 asiàtics i 8.119 d'Amèrica del Nord, per 4.566 africans que superen en aquest cas sud-americans i centreamericans (només 3.770).
Pocs mesos després de la invasió russa a Ucraïna, el govern espanyol va cancel·lar els visats daurats per a ciutadans russos, però segons va informar ON ECONOMIA, va continuar donant els permisos de residència, que s'atorguen des de territori espanyol a diferència dels visats que gestiona el consulat. El govern espanyol no ha informat de quants permisos de residència a ciutadans russos ha donat en els darrers anys.