La taula que negocia la reforma de les pensions segueix sense grans avanços, el que posa molt difícil tancar un acord abans que acabi l'any com s'ha compromès el Govern espanyol amb Brussel·les. Aquest dilluns el Ministeri de Seguretat Social ha convocat sindicats i empresaris a una reunió on els ha presentat una nova proposta que els sindicats qualifiquen d'"insuficient" i la CEOE considera que manca de "canvis rellevants". Després de la reunió, Carlos Bravo, responsable de pensions en CCOO, ha declarat que el moviment de la taula "és molt lent, extremadament lent, i per tant difícil de poder vaticinar que es vagi a complir el termini que el Govern està marcant d'acabar abans del 31 de desembre". El Ministeri ha avançat que tornarà a convocar la taula, però sense data concreta; encara que els agents han suggerit que no hi hagi nova convocatòria "si no té una proposta més àmplia que reculli el conjunt de matèries que hem plantejat", ha comentat Carlos Bravo.
Fonts del Ministeri que dirigeix José Luis Escrivá citades per Efe han proposat els agents socials mesurades per reduir la bretxa entre les pensions d'homes i dones, com un increment addicional del complement de maternitat entre 2024 i 2025 -sense quantificar-lo- que actualment beneficia 365.000 pensionistes. Aquest complement, vigent des de febrer de 2021, consisteix avui en 28 euros al mes per fill, que s'aplica des del primer i fins a un màxim de quatre i s'afegeix a la pensió.
El Govern ha portat a la taula un "reforç" de la cobertura de llacunes -períodes en què no s'ha cotitzat- elevant fins al 80% de base mínima entre els mesos 49 (4 anys) al 72 (6 anys) a dones entre 35 i 45 anys i a homes que hagin patit en aquells anys una interrupció de la seva carrera laboral després de tenir un fill. També es proposa una millora de la cobertura dels períodes d'excedència per cura de familiars i de reducció de jornada per cura de fills.
Oposició de sindicats i patronal
Fonts de CEOE han declarat que mantenen la seva oposició en entendre que les propostes suposen "una retallada de drets i un encariment dels costos laborals que perjudicaran el mercat laboral" i reiteren que la reforma proposada pel Govern no permeti millorar la sostenibilitat del sistema i critiquen l'absència d'una memòria econòmica i d'impacte malgrat que l'han sol·licitat reiteradament.
Per la seva part, Carlos Bravo, responsable de pensions de CCOO, ha apuntat que la proposta de negociació té "poques novetats" i critica que s'hagi presentat sense haver-la anticipat prèviament. "Es manté una proposta insuficient, clarament insuficient en relació amb l'increment d'ingressos derivat de l'actuació del destopall (els salaris alts cotitzen fins a un topall que es negocia ampliar) sobre bases màximes i dels salaris més alts". Des de UGT critiquen igualment que no hagin pogut analitzar prèviament la nova oferta, encara que la qualifiquen d'"insuficient en alguns aspectes".
Destopall de la base màxima
Sobre el destopall, UGT ha aclarit que el Ministeri manté un 30% de pujada de bases màximes, lluny de la pretensió de UGT que demana un destopall absolut, o el que és el mateix, que es cotitzi pel salari íntegre que cobrin per alt que sigui. Però si puja la cotització màxima, també ha de pujar la pensió màxima i el Govern, segons fonts del sindicat que dirigeix Pepe Álvarez, proposa un 3% de pujada, qualificada d'escassa. Referent a això, des de la CEOE consideren que hi ha una "vulneració dels principis de contributividad" que implica que la pensió ha d'anar en relació amb el que es cotitza. Aquest mateix dilluns, el think-tank econòmic Fedea ha proposat que en comptes de destopar la pujada de les bases màximes seria millor aplicar un recàrrec "solidari" en la quota de l'IRPF per contribuir a mantenir el sistema de la Seguretat Social.
Tampoc no s'ha avançat, segons els agents socials, en cap altre punt essencial: les llacunes de cotització que permetrà als futurs pensionistes eliminar alguns anys en què les seves cotitzacions hagin estat més baixes. Sobre això, des de UGT assenyalen que encara que s'ha millorat alguna cosa -amb referència a les mesures per reduir la bretxa de gènere-, continua sense ser suficient. L'actual oferta del Govern és augmentar la vida laboral que s'ha de computar per calcular-ne la pensió dels actuals 25 anys 30 i, a canvi, permetre que es descartin els dos anys amb cotitzacions més desfavorables per al pensionista.
Període de càlcul
En relació amb el període de càlcul, Bravo ha criticat que el govern hagi insistit en la proposta, la qual cosa segons el sindicalista de CCOO ha tornat a tenir la mateixa resposta dels interlocutors socials. Tant la CEOE com els sindicats han insistit que està mesurada no estan entre les recomanacions del Pacte de Toledo, encara que fonts del Ministeri de Seguretat Social consideren que l'esmentada mesura està en la Proposta número 11.
En qualsevol cas, Bravo insisteix que no "ens consta que hi hagi un suport parlamentari suficient i no entenem, per tant, que sense tenir garantides ambdues coses, el Govern porti una proposta que no ha estat debatuda al si de la taula avui, de nou, com ve ocorrent en les sessions anteriors". Sobre això, les fonts de CEOE han coincidit a assenyalar que "les mesures principals que planteja el Govern queden al marge dels consensos assolits en el marc del Pacte de Toledo".
Bretxa de gènere
Respecte a les mesures presentades a la taula per reduir la bretxa de gènere entre les pensions que cobren homes i dones, des de CCOO consideren que s'ha produït algun avanç parcial en alguna de les qüestions que el sindicat ha proposat, però "insuficient" fins ara. CEOE, per la seva part, entén que s'ha incorporat alguna mesura menor que apunta en la bona direcció. "Però en l'essencial, la proposta perjudica més encara a les dones que la que es va estudiar la setmana passada, ja que ara es limita la possibilitat de cobrir llacunes de cotització a les dones al període entre els 35 i 45 anys".