Bussejadors, pilots d'avió o maquinistes de locomotores, socorristes, ramaders o ferrovellers podrien semblar oficis amb poc futur a Catalunya. Tanmateix, són entre els més sol·licitats en alguna de les 43 comarques del territori. El Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC) fa una anàlisi dels contractes que es firmen cada any; la seva modalitat i temps de durada en cas dels temporals; els oficis més demanats o els aturats per sectors. Una informació que utilitza per fer una orientació laboral i una formació professional tan ajustades com sigui possible a les necessitats del mercat laboral a Catalunya. I ho fa de forma detallada, analitzant comarca a comarca per poder adaptar les polítiques actives d'ocupació a les necessitats locals. Una anàlisi que permet conèixer les ocupacions amb més ocupabilitat a cada una de les 43 comarques catalanes.

Els oficis clàssics ocupen el primer lloc a diverses comarques. Com els enginyers, al capdavant a les comarques de Bagés (enginyers tècnics), Baix Penedès (enginyers mecànics), Osona (enginyers en construcció i obra civil) i Vallès Occidental (enginyers) o els de la salut, com a infermers a Solsonès i metges especialistes en Baix Camp. Però no només es necessiten especialistes universitaris, també oficis lligats a la formació professional com oficials, operaris i artesans són els més sol·licitats a Alt Empordà, Anoia i Selva o també operadors d'instal·lacions de transformació de metalls a Pla d'Urgell i a Segarra; muntadors d'estructures metàl·liques a Garrotxa o instal·ladors i fusters de tancaments metàl·lics a Pla de l'Estany o planxistes i calderers (Urgell).

 

Sector primari

Altres dels oficis més demanats són previsibles coneixent l'activitat econòmica principal de la comarca, molts de lligats al sector primari. Són els casos d'Alt Camp (conservació de fruites i hortalisses), Alt Urgell (activitats ramaderes bovines), Vallès Oriental i Maresme (treballadors en indústries del peix); Priorat (peons agrícoles en hortes i jardins), Moianès (en centrals lleteres); Pallars Jussà (peons agropecuaris) o a Alt Penedès i Garraf (preparadors de menjars ràpids).

Entre el més sol·licitat a les grans ciutats estan llocs de treball lligats a la tecnologia. A Barcelona i Girona, en primer lloc, apareix l'analista de gestió i organització i a Berguedà l'especialista de bases de dades i xarxes informàtiques. Tanmateix, a les altres dues grans capitals, els oficis són una cosa sorprenent: Així, a Segria, comarca de Lleida, l'ofici que ha destacat el SOC en la seva anàlisi és el de maquinista de locomotores i a la comarca de Tarragona, el de mossos d'equipatge i similars.

I aquí s'obre un ventall d'oficis una mica sorprenents com a bussejador (Baix Ebre), pilots d'aviació i professionals similars (Baix Llobregat), és de suposar per la proximitat de l'aeroport, hostesses de terra (Cerdanya), professors d'ensenyament no reglat, música i dansa (Conca de Barberá); socorristes (Garrigues); capitans i oficials de pont (Montsiá) i ferrovellers i classificadors de residus (Terra Alta).

Amb més futur

Però una cosa és que siguin professions molt sol·licitades i una altra que tinguin projecció de futur. El Servei d'Ocupació de Catalunya assenyala entre els sectors d'activitat amb un creixement més gran de l'ocupació, un augment mínim de 750 afiliats en valor absolut i del 2% de valor relatiu, els següents:

  1. Restauració: 6.02 nous llocs de treball, un augment del 3,4%.
  2. Tecnologia de la informació: 5.154 i un 5,7%
  3. Activitats sanitàries: 5.025, el 2,5%.
  4. Comerç a l'engròs: 4.755, el 2,5%.
  5. Serveis d'edificis i jardineria: 4.422, el 4,1%.
  6. Emmagatzemament i logística: 3.974, el 8%.
  7. Transport terrestre i per tub: 3.591, el 4,8%.
  8. Serveis d'allotjament: 3.361, el 6,1%.
  9. Activitats relacionades amb l'ocupació: 3.286, el 7,4%.
  10. Serveis socials sense allotjament: 2.384, el 4,6%
  11. Investigació i Desenvolupament: 2.316, el 8,8%, que suposa l'increment percentual més gran l'any passat.

De més qualitat

Igualment, no és el mateix que sigui la professió més sol·licitada i amb més creixement, que sigui una ocupació de més qualitat. Per mesurar-lo, l'Observatori del Treball i Model Productiu, que elabora el Dapartament d'Empresa i Treball, ha desenvolupat un índex sintètic global que analitza tres aspectes: el volum de contractació laboral, que pondera amb un 40%; la qualitat dels contractes (35%) i els demandants d'aquesta ocupació en el SOC i la durada que tarden a trobar la feina (25%). Quant de més alt és l'índex sintètic global (fins a un talp de 100), més qualitat tenen els llocs de treball d'una determinada activitat. Segons l'estudi, en el primer trimestre de 2025, aquests són els deu primers del rànquing:

  1. Analistes de gestió i organització (consultor de gestió): 79,7 a l'índex sintètic global.
  2. Enginyers: 72.6.
  3. Enginyers tècnics: 71,8%.
  4. Especialistes en bases de dades i xarxes informàtiques: 71,8.
  5. Analistes de sistemes: 71.
  6. Supervisors de la indústria química i farmacèutica: 70,7.
  7. Analistes, programadors i dissenyadors de pàgines web: 69,3.
  8. Preparadors de menjar ràpid: 67,8.
  9. Programadors i dissenyadors de programació: 66,8.
  10. Altres treballadors d'obres estructurals: 66,8.