El Parlament Europeu ha fet un pas decisiu perquè termes com “hamburguesa” s’apliquin només a la carn, atiant una polèmica entre el sector carni i la indústria “plant based” per la manca d’una normativa que digui si, per exemple, és vàlid usar “salsitxa de porc” i “salsitxa de tofu”. L’Eurocambra ha aprovat aquest mateix mes que les denominacions de venda de la carn i els seus derivats quedin reservades exclusivament per a productes d’origen carni.
Tal com recorda a Efe el director general de l'Associació Nacional d'Indústries de la Carn d'Espanya (Anice), Giuseppe Aloisio, la iniciativa europea va ser impulsada per 12 països comunitaris des del Consell Europeu, inclosa Espanya. Va arribar a l'Eurocambra, on va obtenir llum verda, però encara queda una llarga andadora (d'almenys sis mesos) fins a la seva aprovació definitiva.
Un negoci de 500 milions
És un assumpte que suscita interès en l'àmbit d'indústria alimentària, perquè les alternatives vegetals han anat guanyant terreny a les llars. Les últimes dades anuals revelen que els aliments plant-based van deixar un negoci a Espanya de 491 milions d'euros el 2024, un 6,6% més respecte al 2023 i un 14,4 % superior al 2022.
Si alguna cosa crida l'atenció en tots aquests anys ha estat el gir fet pel Parlament Europeu, que ha passat de votar a favor de l'ús de termes carnis per a les alternatives vegetals (2020) a aprovar ara just el contrari. L'explicació rau en el canvi de majories que va experimentar la composició de l'Eurocambra després dels últims comicis (2024) que han deixat ara un bloc conservador més partidari de restringir l'ús dels termes a la carn.
Aloisio ho té clar: és un assumpte amb “molta càrrega ideològica”; per això, quan “canvien les majories al Parlament hi ha determinades iniciatives que poden tenir un millor suport”. Des de l'organització en defensa d'una alimentació vegetal Proveg, la seva CEO, Cristina Domenech, manté que aquest canvi “es podria atribuir a una combinació de canvis polítics i pressió per part de la indústria”.
Als tribunals
En l'àmbit judicial, és un assumpte que ha passat de puntetes, destacant la sentència del TJUE fa un any en què permetia usar termes com “salchicha” per a productes vegetals, tret que s’adoptés una denominació jurídica específica. Va ser arran d’una controvèrsia generada a França el 2022 que va arribar al TJUE, que es va basar en el reglament sobre productes alimentaris de la UE, que preveu que la denominació de l’aliment serà la seva “denominació jurídica” i, a falta d’aquesta, serà l’“habitual” o, si tampoc no existeix, se’n facilitarà una “denominació descriptiva”.
Si en els pròxims mesos s’aconsegueix una norma harmonitzada sobre denominacions càrnies, a Anice tenen clar que s’obriria un “nou escenari legislatiu” que faria “caducar” l’anterior. Des de Proveg, també recalquen que aquesta sentència de 2024 “va ser una interpretació de la legislació vigent” en aquell moment, “que és precisament la que es pretén modificar” ara, per la qual cosa “no podríem acollir-nos a la jurisprudència”.
Espanya
Espanya no ha estat aliena a aquest assumpte i, de fet, hi ha hagut polèmica amb campanyes enfrontades entre empreses d'aliments vegetals que anunciaven “hamburgueses de carn vegetal” i un sector carni que es va unir al pesquer per llançar la iniciativa “Cada cosa pel seu nom”.
La particularitat d'Espanya rau en el fet que té aprovada una norma de qualitat de derivats carnis que recull la definició de prop d'un centenar de “denominacions consagrades per l'ús”, entre les quals hi ha “bacó”, “hamburguesa” o “salchicha”. No obstant això, des d'Anice mantenen que aquesta norma els dona “una cobertura legal insuficient” i necessitarien la normativa comunitària per a un “blindatge de les denominacions” amb la finalitat que el consumidor tingui una informació “clara, correcta i no enganyosa”.
Des de Proveg, en canvi, no creuen que s’estigui enganyant; Cristina Domenech assegura que “tots els estudis indiquen que els consumidors no se senten confosos”. La polèmica està servida a l’espera que Brussel·les decideixi què és una “hamburguesa”, una “llonganissa” o un “bistec”.