En l'alta geopolítica corporativa, quan una superpotència descobreix que va perdre una cursa armamentística irrecuperable, li queda una última opció estratègica abans de la capitulació i és la tàctica de la "terra cremada". Si no pots conquerir el territori, assegura't que ningú més pugui habitar-lo.

La publicació del recent estudi d'Apple, GSM-Symbolic: Understanding the Limitations of Mathematical Reasoning in Large Language Models, no s'ha de llegir com un acte de curiositat acadèmica ni com una contribució altruista a la ciència informàtica. És, en la seva essència més crua, un acte de guerra asimètrica. Apple, havent perdut estrepitosament la cursa per la intel·ligència artificial generativa davant d'OpenAI, Microsoft i Google, utilitza el rigor científic per sabotejar la narrativa dels seus rivals.

La veritat com a arma trencadissa

La premissa de l'estudi és tècnicament correcta; els Models Grans de Llenguatge, o LLM per la seva sigla en anglès, no raonen; imiten patrons. En canviar els noms de les variables o afegir clàusules irrellevants a un problema matemàtic, els models d'avantguarda col·lapsen. Apple demostra que la "intel·ligència" de GPT-4 o Claude és fràgil i probabilística, no lògica ni determinista.

Tanmateix, en el món de l'espionatge i la propaganda, la mentida més efectiva és aquella construïda exclusivament amb veritats seleccionades. La "deshonestedat intel·lectual" d'Apple no rau en el que diu, sinó en el que calla. L'estudi omet deliberadament que la indústria ja no depèn del "raonament pur" del model base per a tasques crítiques.

Ignora l'existència d'arquitectures compostes, l'ús d'eines externes, com intèrprets de codi Python que els models invoquen per resoldre matemàtiques, i les tècniques de "cadena de pensament" o Chain of Thought, que mitiguen aquests errors. Apple presenta una fotografia estàtica de les limitacions d'una arquitectura per declarar la inviabilitat de tot un ecosistema. És l'equivalent a declarar que l'ésser humà és incapaç de volar perquè no té ales, ometent convenientment l'existència de l'avió.

L'enemic és el centre de dades

Per què Apple necessita que creguem que la IA de la competència és un frau? Perquè el model de negoci de la IA actual és una amenaça existencial per a Cupertino. La visió d'OpenAI i Google és centralitzada amb una superintel·ligència massiva que viu en gegantins centres de dades, a la qual accedim mitjançant terminals "ximples". Si el valor real resideix al núvol, el maquinari com l'iPhone, l'iPad, el Mac es converteix en un commodity, una simple pantalla intercanviable.

Apple viu de vendre maquinari de luxe amb marges exorbitants. La seva aposta és l'Edge AI o intel·ligència en el dispositiu amb models petits, privats i locals. Però aquests models petits són, per definició, menys capaços que els monstres del núvol. Perquè l'estratègia d'Apple funcioni, no n'hi ha prou que els seus productes siguin bons; han de convèncer el mercat que els "monstres del núvol" són insegurs, al·lucinatoris i fonamentalment incapaços de raonar.

En atacar la capacitat matemàtica i lògica dels grans models, Apple assaja una anivellació del camp de joc cap avall. Ens diu: "No mirin la potència bruta de la competència, mirin la seva falta de fiabilitat; quedin-se amb la meva IA petita, que fa poc, però almenys no promet el que no pot complir".

Una cortina de fum per al retard tecnològic

No ens equivoquem, si Apple tingués un model capaç de competir amb GPT-o1 o amb Gemini 1.5 Pro, aquest article mai hauria vist la llum. Apple publica aquest estudi perquè no té res millor a mostrar. És la reacció d'un gegant ferit que va arribar tard a la revolució més important del segle XXI. Mentre els seus enginyers lluitaven per fer que Siri entengués dues ordres seguides, la resta del món avançava cap al raonament complex.

En publicar aquest estudi, Apple intenta guanyar temps i refredar la febre inversora que alimenta els seus enemics i sembra el dubte en els directius de les empreses Fortune 500 que integren aquestes tecnologies. És un intent de punxar la bombolla de la IA, no perquè la bombolla sigui perillosa, sinó perquè és una festa a la qual Apple no va ser convidada.

L'estudi d'Apple és un document valuós tècnicament, però maquiavèl·lic políticament. És el crit d'una empresa que, incapaç de liderar l'avantguarda tecnològica per primera vegada en dues dècades, intenta convèncer el món que l'avantguarda és un miratge. És brillant, és cínic i és una prova irrefutable de la seva desesperació.

Les coses com són