La Comissió Europea ha donat a conèixer les previsions macroeconòmiques actualitzades per als estats membres, i Espanya n'ha sortit beneficiada. Brussel·les ha millorat la previsió de creixement del PIB espanyol per a aquest any en una dècima, situant-la en el 2,4%, tot i el context de guerra a l'Orient Mitjà i l'increment del preu dels combustibles. Aquesta revisió a l'alça contrasta amb el que ha passat amb la majoria dels grans països europeus. Alemanya ha vist empitjorar la seva previsió des de l'1,2% previst al novembre fins al 0,6%; França ha caigut del 0,9% al 0,8%; els Països Baixos de l'1,3% a l'1,0%, i Itàlia del 0,8% al 0,5%.

Espanya és l'únic país de la Unió Europea que millora les seves previsions per al 2026, mentre que Lituània i Polònia mantenen les seves xifres. La resta de l'eurozona ha empitjorat de manera generalitzada. Per al conjunt de la Unió Europea, la Comissió ha rebaixat el creixement en 0,3 punts percentuals, fins a l'1,1%, mentre que per a l'eurozona se situa en el 0,9%. De cara al 2027, l'executiu comunitari preveu una recuperació modesta dels dos blocs, amb un creixement de l'1,4% per a la UE i de l'1,2% per a l'eurozona.

Els motors del creixement espanyol: demanda interna i mercat laboral

L'executiu d'Ursula von der Leyen explica que el creixement econòmic d'Espanya estarà liderat principalment per la demanda interna, amb el suport d'un rendiment robust del mercat laboral i del creixement de la inversió. Tot i la "incertesa geopolítica" i els alts preus de l'energia, l'activitat econòmica espanyola està prevista que es mantingui "relativament pròspera" enguany. La Comissió destaca que les mesures aprovades pel govern espanyol al març per a fer front a l'impacte econòmic, com ara la reducció de l'IVA dels petrolis, tindran un impacte del 0,2% del PIB. Les ajudes als agricultors, transportistes, a les empreses d'ús intensiu d'electricitat i a les persones vulnerables impactaran en un 0,1% addicional.

No obstant això, Brussel·les adverteix que les exportacions netes afectaran de manera "negativa" el creixement del PIB durant el 2026, tot i que preveu que l'impacte sigui generalment neutre el 2027. Un altre focus de preocupació és el potencial debilitament de l'activitat turística, a causa d'una pujada en el cost dels viatges derivada de l'encariment dels carburants i de la inflació en els serveis. La situació geopolítica podria reduir la confiança en el mercat, la qual cosa es traduiria en una menor inversió per part de les empreses i en una caiguda del consum.

Inflació del 3% el 2026 i deute per sota del 100%

Pel que fa als preus, la Comissió Europea estima que Espanya acabarà l'any amb una inflació del 3%, una xifra que reflecteix la pujada "aguda dels preus de l'energia" derivada del conflicte a l'Orient Mitjà. A curt termini, Brussel·les alerta que la inflació ha empitjorat en comparació amb les previsions publicades el novembre passat, i la situa en el 3,1% per al conjunt del 2026 i en el 2,4% per al 2027. Aquest repunt inflacionista és un dels principals riscos per a l'economia espanyola, atès que redueix el poder adquisitiu de les llars i pot condicionar les decisions de consum.

En el capítol fiscal, Brussel·les pronostica que el govern espanyol aconseguirà abaixar el deute per primera vegada des del 2019 per sota del 100% del PIB, fins al 99,6%, gràcies al bon ritme de creixement econòmic. El dèficit públic s'estabilitzarà en el 2,4% aquest any i baixarà fins al 2% el vinent, xifres que situen Espanya dins dels marges establerts pel Pacte d'Estabilitat i Creixement, que fixa el límit del 3% per al dèficit.

Una de les xifres més destacades de la previsió és la reducció de l'atur. Brussel·les estima que Espanya tancarà l'any amb una taxa del 9,9%, la qual cosa suposa situar-se per sota del 10% per primera vegada des del 2008. L'any vinent l'atur continuarà reduint-se fins al 9,6%. Aquesta millora s'explica per la creació d'ocupació, que es mantindrà a l'alça gràcies a la contribució de la immigració, un dels factors que està permetent cobrir vacants en sectors com l'hostaleria, la construcció i els serveis. Tot i aquesta evolució positiva, Espanya encara és un dels països de la Unió Europea amb una taxa d'atur més elevada, només superada per Finlàndia, que tancarà l'any amb un 10,1%. La diferència amb la mitjana de l'eurozona, que se situarà en el 6,5% el 2026, continua sent notable i reflecteix les febleses estructurals del mercat laboral espanyol, com ara la temporalitat i la baixa ocupació en determinats segments de la població.

En l'anàlisi global, la Comissió Europea destaca que, com que la Unió Europea és un "importador net d'energia", l'economia comunitària és "altament susceptible" als impactes energètics causats per la guerra a l'Orient Mitjà. No obstant això, Brussel·les subratlla que la inversió en resiliència energètica realitzada des de la invasió d'Ucraïna per part de Rússia "està donant els seus resultats", amb una diversificació de fonts de subministrament i un impuls a les energies renovables que ha reduït la dependència del gas rus.

Tot i aquests avenços, l'encariment del cru i del gas natural continua sent el principal factor de risc per a les economies europees, especialment per a aquelles que, com Espanya, tenen un pes rellevant del turisme i del transport en el seu PIB. La Comissió ha insistit en la necessitat de continuar avançant en l'autonomia energètica per a reduir la vulnerabilitat davant futurs xocs geopolítics.