El Banc Central Europeu (BCE) ha fet bons els pronòstics i ha decidit mantenir els tipus d’interès a la zona euro en el 2% en la seva reunió d’aquest dijous. Malgrat això, s’espera que els apugi en els mesos vinents, i que ho pugui fer tres vegades aquest any, per pal·liar els efectes inflacionaris de la invasió de l’Iran per part dels Estats Units i Israel.
En el comunicat emès després de la reunió del consell de govern del BCE, ha admès que "s’han intensificat els riscos a l’alça per a la inflació i els riscos a la baixa per al creixement", i s'ha compromès a "fixar la política monetària per garantir que la inflació s’estabilitzi en l’objectiu del 2% a mitjà termini". Actualment se situa en el 3%.
La institució admet que la guerra ha disparat els preus energètics i reconeix que "les expectatives d'inflació a curt termini han augmentat de manera significativa". Per això, el consell de govern del BCE "supervisarà de prop la situació i seguirà un enfocament dependent de les dades". Les decisions sobre els tipus d’interès es basaran "en l’avaluació de les perspectives d’inflació i dels riscos que les envolten, a la llum de les dades econòmiques i financeres entrants, així com de la dinàmica de la inflació subjacent". En tot cas, "el consell de govern no es compromet per endavant amb cap trajectòria concreta dels tipus", conclou el comunicat.
Decisió esperada del Banc Central Europeu
La decisió d’avui no ha sorprès, ja que s’esperava que es mantinguessin els tipus, però s’espera un nou cicle alcista. Ara, la facilitat de dipòsit se situa en el 2%, nivell en el qual es troba des del juny de l’any passat, quan el BCE va tancar un any de baixades, des de 4% en el qual estava prèviament. Després de la inflació per la guerra d’Ucraïna, els preus es van moderar i l’economia necessitava més liquiditat, motiu pel qual es van abaixar els tipus.
Ara la situació ha canviat. La guerra de l’Iran i les seves conseqüències en l’economia, i especialment en els preus, pel tancament de l’estret d’Ormuz, urgeixen mesures per aturar la inflació i ha modificat els plans dels bancs centrals. La Reserva Federal ha abandonat les baixades de tipus que es plantejava, mentre que el BCE es planteja ja apujar-los. En l’última reunió, l’organisme que presideix Christine Lagarde ja va advertir que incrementarien la vigilància en l’evolució de l’economia i l’impacte inflacionari del conflicte.
Els preus a l’Eurozona sembla que aconsellen la pujada. Segons les dades difoses aquest mateix dijous per l’Eurostat, la inflació va pujar quatre dècimes a l’abril, fins a situar-se en el 3%. El principal element que va disparar l’índex va ser l’energia, que va encarir-se un 10,9% a causa de la pujada del petroli i el gas pel tancament d’Ormuz. Precisament el petroli ha tornat a marcar rècord aquest dijous, per sobre dels 120 dòlars el barril.
