L'Àrea Metropolitana de Barcelona, amb els seus 37 municipis, té 3,1 milions d'habitants, compta amb 2,28 milions d'edificis, dels que 1,37 són residencials (60% del total) i, en aquests moments, disposa de 23.391 parcel·les per edificar, l'1% del total. Al municipi de Barcelona, les parcel·les disponibles es redueixen al 0,55% -6.467- per a una població empadronada d'1,7 milions de persones i, l'1 de juny d'aquest any, hi ha 1,78 milions d'edificis construïts; 705.300 de residencials. Seguint el patró constructiu, el 60% de les actuals parcel·les vacants en el terme municipal de Barcelona podria utilitzar-se amb finalitats residencials, la qual cosa significa que, en aquests moments, es podrien aixecar 3.880 edificis residencials, unes 45.000 habitatges.

L'habitatge a Barcelona i la seva metròpoli suposa un dels principals problemes que pateix la població, si no, el major. L'enquesta de gener del CIS (Centre d'Investigacions Sociològiques) col·loca l'habitatge com la preocupació més gran dels espanyols, en el seu nivell més alt des de 2008 en el boom immobiliari. A Espanya es calcula que hi ha un dèficit entre 400.000 i 800.000 habitatges que s'haurien de posar al mercat per poder satisfer la necessitat de residència. Un problema urgent en els punts costaners i les grans urbs, que s'aguditza a Barcelona per la seva atracció turística.

 

Amb les últimes dades publicades pel Cadastre, dels 100 quilòmetres quadrats del terme municipal de Barcelona, és terreny urbà (edificable) 53,9 km², dels quals resta un estoc del 8% per a noves construccions. Es tracta d'un dels percentatges més baixos entre les grans urbs espanyoles: Madrid disposa per edificar el 26% dels 236 quilòmetres quadrats de sòl urbà; Saragossa, el 24% dels seus 68 km²; Sevilla, el 14% dels 49 km²; i Màlaga, el 21% dels seus 52 quilòmetres quadrats. Només València, amb el 7% del seu terreny urbà -29,6 km²- està per sota de Barcelona. Un espai que no necessàriament pot ser edificat, perquè el terra, encara que urbà, no està qualificat per construir. Això explica que en els últims anys, hagi augmentat en nombre de parcel·les disponibles en uns quants municipis.

En el cas de les altres tres capitals catalanes, està disponible en 13% del sòl urbà del terme municipal de Girona, el 21% de Lleida i el 25% de Tarragona.

Àrea metropolitana

I, entre els 37 municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, està disponible el 24% dels 209 quilòmetres quadrat de sòl urbanitzable -sobre un total de 634 km² que sumen els termes municipals-, encara que en aquests moments hi hagi només 23.999 parcel·les buides, segons consta en el Cadastre.

Tanmateix, com totes les mitjanes, aquest 24% dona grans diferències en els municipis de l'Àrea Metropolitana, amb alguns per sobre del 50% del sòl urbà sense edificar i altres, com la ciutat de Barcelona (1,7 milions de residents) per sota del 10%. Entre els quals ratllen el límit de sòl urbà (es podria requalificar el no urbanitzable, encara que amb una forta resistència), estan per sota de Barcelona, amb un 6% de terra disponible l'Hospitalet de Llobregat (254.804 habitants) i Santa Coloma de Gramanet (117.153), amb un 6%, i Cornellá de Llobregat (86.072), també en el 8%.

Dels 37 termes municipals, a Cervelló (8.861 habitants a l'últim cens), el 72% del terra urbanitzable és actualment buit, segons el Cadastre. És, amb diferència, el que més espai té per construir. Després d'ell, Corbera de Llobregat (14.168 habitants) compta amb el 64% del seu sòl urbà; Begues (6.726) i Torrelles de Llobregat (5.933) disposen del 56% i Santa Coloma de Cervelló (8.073), el 51%. Entre les grans ciutats, Cerdanyola del Vallès (57.543 residents), un dels termes municipals més grans -11,9 km² o 11.900 hectàrees de terra urbanitzable-, té buit el 46% del seu sòl urbà.

Noves parcel·les

Tanmateix, malgrat la disponibilitat de sòl urbà, el nombre de parcel·les buides per edificar ha decrescut en la gran majoria de municipis. Entre el 31 de març i l'1 de juny d'aquest any, s'han utilitzat 66 parcel·les en el conjunt de l'Àrea Metropolitana, reduint l'estoc de 23.457 a 23.391, i si ens remuntem quatre anys enrere, des de juny de 2021 se n'han construït 608.

Per municipis, les reduccions més grans a les parcel·les buides aquests últims quatre anys s'han donat en Sant Cugat del Vallès (102 parcel·les utilitzades des de 2021); el Prat de Llobregat (89), l'Hospitalet de Llobregat (71), Barcelona (61) i Begues (58). En l'últim trimestre, el municipi amb més activitat constructora ha estat Sant Feliu de Llobregat, amb una minva de 16 parcel·les; i després Sant Cugat del Vallès i Viladecans, 7 parcel·les cada municipi, i Barcelona i Begues, on s'han utilitzat 5 parcel·les en cada municipi.

En aquests quatre anys, ha augmentat la disponibilitat de parcel·les urbanes en 11 dels 37 municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona: Cerdanyola del Vallès (60 parcel·les buides més), Esplugues de Llobregat (+38), Sant Just Desvern (+27), Sant Vicenç de l'Horts (+24), Badalona (+17), Montcada i Reixac (+15), La Palma de Cervellò (+6), Sant Climent de Llobregat (+3), Cornellá de Llobregat (+2) i una parcel·la més en Sant Joan Despì i Badia del Vallès.