Barcelona i quinze ciutats més han traslladat aquest dijous a la Comissió Europea un pla amb mesures per alleujar amb urgència la crisi de l'habitatge, que inclou un fons per mobilitzar 300.000 milions d'euros d'inversió i una clàusula perquè la despesa pública en llars no computi com a dèficit.

"El pla és una prova del nostre desig de col·laborar en el desenvolupament del pla d'habitatge assequible de la Comissió Europea" per alleujar "la principal font de desigualtat a la UE", va dir en roda de premsa l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni.

Els impulsors de la iniciativa se l'han presentat avui a la vicepresidenta executiva de la Comissió Europea per a la Transició Neta, Justa i Competitiva, l'espanyola Teresa Ribera, i al comissari europeu d'Energia i Habitatge, el danès Dan Jørgensen, qui va lamentar que "a massa ciutats massa gent no pot permetre's una llar decent", una cosa "completament inacceptable", per la qual va agrair les propostes de municipis que representen "uns 80 milions de persones".

Ribera va cridar a "unir forces" entre diferents administracions en una àrea que és "completament nova" per a la Comissió Europea, que per primera vegada assumeix responsabilitats en la matèria.

El pla, que compta també amb el suport d'Amsterdam, Atenes, Bolonya, Budapest, Dublín, Florència, Gant, Leipzig, la regió metropolitana de Lió, Lisboa, Milà, París, Roma, Varsòvia i Zagreb, pretén inspirar el full de ruta sobre habitatge que la Comissió presentarà el 2026.

Els seus impulsors parteixen de la premissa que els poders públics han d'intervenir davant d'un "una fallada de mercat", ja que no existeix equilibri entre l'oferta i la demanda perquè en els últims deu anys els lloguers han augmentat de mitjana un 60 %, mentre que els preus de compravenda s'han disparat un 78 %.

La proposta dels nomenats Alcaldes per l'Habitatge (Mayors for Housing) planteja la creació d'un fons europeu d'emergència per a habitatge assequible, finançat en part amb recursos no executats del programa Next Generation de recuperació de la pandèmia i altres eines per atreure inversió.

Les urbs darrere de la proposta creuen que els seus municipis necessiten falta 80.000 milions fins a 2030 per construir 200.000 nous habitatges socials i assequibles i rehabilitar un milió de llars a les ciutats assenyalades, i això suposa una ràtio d'un habitatge social i assequible per cada cent habitants i cinc habitatges rehabilitats per cada cent persones.

L'extrapolació d'aquestes dades al conjunt de la Unió Europea llancen una xifra de 300.000 milions d'euros. D'aquesta quantitat, almenys 100.000 milions haurien de dedicar-se a subsidis i la resta provindria de finançament públic i privat.

Els diners es distribuirien en funció de la gravetat de les necessitats, amb més incidència en les zones més tensades partint de determinats criteris objectius de pressió immobiliària.

Criteris

Per definir aquestes àrees amb especial tensió immobiliària, suggereixen que es compleixin almenys tres de sis criteris, que consisteixen que l'evolució del preu de l'habitatge en venda i lloguer sigui per sobre de l'IPC entre 5 i 10 anys, que un 10 % de la població dediqui més del 40 % dels seus ingressos a habitatge i que el rendiment brut anual dels lloguers superi el 6 %.

Proposen també que es tinguin en compte les llistes d'espera per a habitatge públic social i assequible, que el mercat tingui menys d'un 3 % d'habitatge buit durant llargs períodes de temps i que existeixi un percentatge elevat d'habitatges turístics o temporals.

Emergència i clàusula de fuita

Els artífexs del pla, que també han traslladat les seves idees al Parlament Europeu, creuen que la Comissió Europea hauria de comptar amb un pressupost per afrontar els problemes d'habitatge de forma estructural. Però el pròxim marc financer plurianual per a 2028-2034 queda massa lluny.

Proposen que en l'anomenat Semestre Europeu, durant el qual la Comissió Europea avalua l'economia o l'ocupació en els estats membres, inclogui també una revisió de les polítiques d'habitatge en funció d'una sèrie d'objectius relacionats amb l'habitatge assequible, com a eina per pressionar les capitals i agilitar les solucions.

També recomanen que es reformi la normativa sobre ajuts d'Estat per impulsar la construcció immobiliària i que s'habiliti una "clàusula de fuita" similar a la que es debat actualment en l'àrea de la defensa en el marc dels plans europeus de rearmament, de manera que els diners públics destinats a habitatge no computin com a dèficit en els estats membres.

Serviria per facilitar l'endeutament dels països de la UE i les ciutats tensades perquè els 300.000 milions d'euros del fons no cobririen totes les necessitats, raonen, i el que els estats membres i les ciutats haurien d'aportar fons propis.