Moltes empreses obsequien els seus empleats amb cistelles de Nadal, que solen contenir els productes típics d'aquestes dates –sobretot, torrons, caves i vins– encara que algunes, més generoses, poden incloure una espatlla de pernil, que necessàriament no ha de ser ibèric. Però, una empresa pot eliminar la cistella que cada Nadal dona als seus treballadors?, pot treure-la al·legant motius econòmics?

Carlos és un assessor fiscal i agent de la propietat immobiliària que, a través de les xarxes socials, resol dubtes quotidians. Un d'aquests dubtes tracta sobre la cistella de Nadal, que només és tradicional per als que la reben cada any.

"La teva empresa t'ha donat cistella de Nadal tots els anys... i aquest any diu que nanai? Compte, perquè potser no poden treure-te-la tan fàcil", adverteix Carlos a TikTok i aclareix el motiu: "Encara que la cistella no és obligatòria per llei, si l'empresa te l'ha estat donant diversos anys seguits, a tots o gairebé tots els treballadors, es pot considerar una condició més beneficiosa. En cristià: un dret adquirit”.

I ja se sap que "els drets adquirits no es toquen així com així. Si l'empresa la treu sense avisar ni negociar, pots reclamar-la. Ho ha dit fins i tot el Tribunal Suprem: quan alguna cosa es repeteix cada any, deixa de ser un detall i passa a ser una obligació. Així que, si aquest any no veus ni el torró, parla amb el comitè o el sindicat... perquè igual la cistella pot ser més teva que el brindis de la nit de Nadal".

I adverteix que “no val això que hi ha retallades i, doncs, bon Nadal”. Es tracta d'un dret adquirit i, per tant, no es pot treure sense negociar.

Les cistelles o lots de Nadal és un costum que es remunta a finals del segle XIX, quan els patrons d'algunes indústries van començar a obsequiar els treballadors amb aliments bàsics per celebrar les festes. Era una mena de reconeixement a la seva feina i, de passada, servia per reforçar la lleialtat i el vincle amb l'empresa.

Però l'esperit dels obsequis de Nadal és més antic perquè, segles enrere, ja existien els regals o propines que es donaven per aquestes festes a treballadors, artesans o personal de servei. I també fàbriques que lliuraven lots d'hivern als treballadors en èpoques d'escassetat. Fins i tot durant el franquisme es va considerar un “benefici social” i va adoptar la forma que ha arribat fins als nostres dies: amb torrons, caves…

Les primeres empreses que, al segle XIX, van començar allò que va acabar sent un costum van ser les indústries tèxtils de Catalunya i València, les siderúrgiques del País Basc i Astúries, així com algunes companyies d'alimentació, que donaven els seus propis productes. A principis del segle XX, es va generalitzar a les companyies ferroviàries, de l'electricitat, el gas... i, més tard, a la banca i grans magatzems com El Corte Inglés o el desaparegut Simago. També a alguns ajuntaments. Durant el franquisme, es va convertir en norma en grans empreses públiques com Renfe, Correos o Telefónica. Precisament, aquestes van popularitzar els lots estàndard, ben presentats i empaquetats, que després van passar a ser habituals en qualsevol empresa.