L’empleat entra al despatx del seu cap, que li entrega un lot de Nadal. Però entre les anxoves, el xampany i el llom, el treballador troba una sorpresa. Les seves fotos de família de la taula i la carta d’acomiadament es troben dins del cistell i ho comenta sorprès. “Quina falta de tacte i que desagraït, fixar-te en les minúcies i no dir res de les endívies”, respon el cap, que acaba fent-lo fora del despatx i dient-li que no cal que es quedi res més que la carta d’acomiadament. Es tracta d’un vídeo recent de l’humorista José Mota i mostra com un lot de Nadal de poc serveix en segons quines circumstàncies. 

Enmig d’un context d’inflació acumulada, alta mobilitat laboral per acomiadaments i baixes voluntàries i d’una por econòmica malgrat el creixement pels efectes que pugui continuar tenint la guerra d’Ucraïna, no tothom rebrà lots de Nadal ni assistirà a sopars d’empresa. La primera és una pràctica cada cop menys generalitzada, que de vegades es substitueix per un detallet, mentre que el sopar, que sí que perviu, moltes vegades va a càrrec del treballador. 

Segons recorda un estudi de Sadival, empresa especialitzada en lots de Nadal, les empreses gasten entre 40 i 60 euros per empleat en el lot. Si posem com exemple Inditex, que té 40.000 treballadors a Espanya, això podria suposar un cost aproximat de 200.000 euros. 

Per a autònoms i empresaris, és important saber que tributen com a despesa deduïble de l’Impost de Societat quan forma part dels usos i costums de l’empresa, o sigui que el primer any no entra en aquest apartat. L’IVA es pot deduir si el cost és inferior a 90 euros i porta el logo de l’empresa. 

Des de Hays, empresa especialitzada en Recursos Humans, defensen que les pràctiques nadalenques són positives per l’empresa i que el lot és un fenomen que es va perdent. “El lot de Nadal era un complement, però moltes empreses ho han anat convertint en diners, sobretot quan creixen. Era quelcom que funcionava més quan les empreses eren aquell lloc on estaves tota la vida, però en general el treballador ho rep bé, diu Fernando Calvo, director de People & Culture de l’empresa. 

“Emocionalment, és un moment important, on busques orgull de companyia. Dius, mira quin pernil m’has donat, o si tens nens arribes a casa i el moment d’obrir el lot és un moment important”, afegeix Calvo, que creu que en empreses que ho transformen en diners es perd part del valor emocional. “Mai se’m va acudir gastar els 300 euros que em donava una empresa on treballava en un lot”, remata. 

“Si estàs malament en una empresa, és igual el que et donin. Lot, sopar o fins i tot salari, tot es rep malament”, matisa Calvo, recollint en part la paradoxa de José Mota. I diferencia entre el sopar d’empresa, “que serveix per reforçar l’ambient intern” i el lot, “que sobretot és un reforç del sentiment d’empresa cap a fora”. 

Pel que fa al sopar de Nadal, Calvo explica que algunes les perden després d’un ERO, “poc sentit té anar-se'n a sopar enmig d’acomiadaments”, i detalla que algunes paguen tot el sopar i d’altres només les copes. A més, sorgeix un problema amb els becaris en moltes empreses. “Legalment, si paga l’empresa els becaris no haurien d’estar inclosos perquè seria una evidència més que estan sent tractats com a treballadors. Però des de Recursos Humans de vegades s’entra en un dilema per no deixar-los fora”, aporta. 

"Cal justícia, no caritat" 

Des de Comissions Obreres, el Secretari de Treball i Economia, Ricard Bellera, recorda que “la majoria de països avançats no donen lot de Nadal”. I relativitza molt la importància que poden arribar a tenir aquests complements. “Si et donen un lot de Nadal i tens un mal salari, de poc serveix. Però si et respecten les condicions, doncs està bé, i el sopar de Nadal pot servir per socialitzar”. 

Malgrat tot, Bellera expressa que de vegades darrere els lots de Nadal “hi ha una mica la lògica d’Ayuso, de donar propines als cambrers en comptes de pagar bons salaris i donar bones condicions de treball”. “El que ens cal és justícia, no caritat. El que s’ha de fer és actualitzar els salaris, com estem aconseguint amb alguns convenis. I garantir que la gent pugui posar la calefacció. Això és el que realment importa per Nadal”. 

Amb tot i això, els treballadors i treballadores tenen normalment bons records associats als lots de Nadal. La María, jubilada de 67 anys que va treballar com a costurera i als serveis socials durant la seva carrera laboral, explica que li va fer “moltíssima il·lusió” la primera vegada que va rebre el lot. “Jo no ho veia com una almoina, sinó com un detall de l’empresa. I portava coses que si no venien amb el lot, jo no compraria”, diu. 

“L’empresa va anar creixent i anaven afegint coses al lot. Bons pernils, torró, cada cop més coses… Hi havia gent que sempre es queixava, però jo ho veia com una cosa molt positiva”, relata. “Però al cap d’uns anys, quan l’empresa es va fusionar amb una altra, van dir que allò era almoina i que no calia, primer van reduir-ho i després ho van acabar traient. A mi no em va agradar gens, perquè m’estalviava uns diners en compres durant les festes”, desenvolupa. “No crec que tingui res dolent, però potser amb bons salaris no caldrien aquests lots. I de vegades queden uns licors a l’armari que no es consumeixen mai”, afegeix. 

Pel que fa als sopars de Nadal, la Maria en va fer pocs, “ens va pagar un l’empresa i quan el van deixar de pagar només ens ajuntàvem per iniciativa pròpia les treballadores de la mateixa àrea geogràfica”. Tot el contrari que el Juan, un funcionari de 37 anys que no té lot de Nadal, però sí que valora molt positivament el sopar d’empresa de Nadal. “El lot és un bon detall que s’hauria de mantenir, millor coses de qualitat encara que sigui petit”, defensa. 

“El sopar fa germanor, és un espai en el qual pots estar distès amb tots els companys, conèixer-los fora de l’espai laboral i sempre sorgeixen anècdotes pel record. Nosaltres sempre fem un monòleg cadascú”, explica.

Evitar conflictes legals

L'empresa asseguradora DAS, per la seva part, detallava en un informe recent els possibles conflictes legals que poden sorgir als sopars de Nadal. Segons els experts de la companyia, si tens un accident de camí o de tornada al sopar, es pot considerar accident laboral. Ara bé, "s'examinarà el cas concret per determinar els detalls", explica Natalia Mañas, advocada especialista del Centre d'Atenció Jurídica. 

El consum d'alcohol, comenta l'informe, és responsabilitat de l'empresa si és qui paga i organitza el sopar, per la qual cosa l'informe recomana posar-hi un límit per evitar possibles contratemps. D'altra banda, destaca que no es pot establir com obligatòria l'assistència al sopar d'empresa i sí que té dret a assistir-hi un treballador que estigui de baixa però en condicions d'anar a sopar. 

Pel que fa als possibles regals del sopar, l'informe destaca que no es poden considerar part del salari i, per tant, ni es pot considerar una obligació ni tampoc descomptar-ho del sou. Recomanen que no sigui d'un valor excessiu per tal que no es produeixi una gran desigualtat entre els qui han assistit al sopar i els que no. L'informe, finalment, alerta que no convidar algú al sopar d'empresa o bé demanar-li que no assisteixi pot ser considerat assetjament moral.