El mercat immobiliari estatal mostra una demanda molt concentrada en els preus més assequibles. Segons l'anàlisi elaborada per pisos.com, el 37,2% de les cerques d'habitatge en venda se situen en la forquilla de 100.000 a 200.000 euros, la més buscada amb diferència. El segueixen el tram de 50.000 a 100.000 euros, amb el 20,6%, i el de 200.000 a 350.000 euros, amb el 20,4%. Per sota dels 50.000 euros es concentra el 13,6% de les consultes. Sumant aquests quatre escalons, més del 91% de la demanda expressada al portal s'atura abans dels 350.000 euros. Els segments superiors tenen un pes molt menor: el de 350.000 a 500.000 euros recull el 5,1% de les cerques, el de 500.000 a un milió d'euros el 2,7%, i el que supera el milió es queda en el 0,4%. L'estudi confirma que la demanda s'organitza al voltant d'un nucli central, de 100.000 a 350.000 euros, que absorbeix el 57,6% de totes les cerques a l'Estat, mentre que els extrems funcionen amb regles pròpies i molt poc extrapolables.

El tram més econòmic, el que no arriba als 50.000 euros, és també el que menys varia d'un territori a un altre. Euskadi (15,9%) és el territori on té més pes, seguida de Navarra (15,6%), La Rioja i Galícia (14,7%) i Aragó (14,6%). A l'extrem contrari apareix Astúries (12,2%), per davant de Canàries i Cantàbria (13,0%) i Castella-la Manxa (13,1%). Entre la primera i l'última posició hi ha només 3,7 punts percentuals de diferència. "El tram inferior a 50.000 euros es comporta pràcticament igual a Euskadi que a Extremadura, i aquesta uniformitat descriu un perfil d'usuari que rastreja oportunitats sense importar-li gaire on són", explica Ferran Font, director d'Estudis de pisos.com. "Són inversors que busquen producte per reformar i treure rendiment, compradors de garatges i trasters, i també qui simplement vol saber què hi ha allà baix".

Els territoris del milió d'euros

A la part superior, el repartiment s'inverteix i la fotografia es torna extremament concentrada. Balears encapçala la classificació amb l'1,7% de les cerques dirigides a immobles de més d'un milió d'euros, seguida de molt a prop per Madrid (1,6%) i el País Basc (1,2%). Cap altra comunitat arriba al 0,5%. Canàries es queda en aquest llindar exacte i Catalunya, en el 0,4%. A l'extrem oposat, Castella-la Manxa i Extremadura no registren cap percentatge en aquest segment (0%), mentre que Aragó, Astúries, Castella i Lleó, La Rioja i Múrcia es limiten al 0,1%. Un patró similar, encara que menys extrem, es repeteix a la banda de 500.000 a un milió d'euros, on Balears (11,3%), Euskadi (8,4%) i Madrid (7,8%) tornen a desenganxar-se de la resta. "Aquestes tres comunitats juguen en un campionat diferent perquè la seva demanda no es finança igual", apunta Font. "Allà entren capitals que no depenen d'una hipoteca ni miren l'Euríbor, i a les Balears s'hi suma un component internacional que fa dècades que funciona amb la seva pròpia lògica".

La forquilla de 100.000 a 200.000 euros, la més buscada del conjunt estatal, és també on els territoris mostren més dispersió. Canàries lidera amb el 45,5% de les seves cerques concentrades en aquest interval, seguida del País Valencià (41%), Catalunya (40,6%) i Cantàbria (39,6%). Per sobre de la mitjana estatal se situen Aragó (38,7%), Múrcia (38,2%) i Galícia (37,7%). A l'altre costat, Balears registra el percentatge més baix, amb un 16,2%, a considerable distància d'Euskadi (25,9%), Madrid (27,3%) i Navarra (29,2%). La diferència entre l'arxipèlag canari i el balear supera els 29 punts percentuals, el contrast més gran de tot l'estudi entre dues comunitats en un mateix tram de preu.

L'estudi de pisos.com dibuixa un mapa de la demanda immobiliària molt polaritzat, on les grans ciutats i les zones turístiques concentren la demanda de preus alts, mentre que l'interior i les zones menys dinàmiques econòmicament s'orienten cap als preus més baixos. La concentració de la demanda en el tram de 100.000 a 200.000 euros és una constant a tot el país, però amb variacions significatives que reflecteixen les diferències en el poder adquisitiu i en les característiques de cada mercat local. Aquesta polarització és especialment visible en els extrems, on els territoris amb més poder adquisitiu i presència internacional dominen els segments més alts, mentre que les regions més allunyades dels grans centres econòmics es mantenen en els trams més baixos.