Catalunya i la resta de l'Estat necessita construir més habitatge, però una part de les promocions impulsades per les administracions no aconsegueix ni tan sols trobar empreses disposades a executar-les. En el que portem de 2026, 129 licitacions públiques relacionades amb habitatge han quedat íntegrament desertes, amb un pressupost conjunt de 128,5 milions d'euros que no s'ha pogut adjudicar. Així ho recull l'últim informe elaborat per licitacions.io a partir de dades oficials de la Plataforma de Contractació del Sector Públic. La xifra es coneix en plena crisi d'oferta residencial. El Banc d'Espanya calcula que l'Estat ha acumulat entre el 2021 i el 2025 un dèficit proper als 750.000 habitatges. Només durant el 2025 es van formar al voltant de 240.000 llars, mentre que es van acabar unes 92.000 habitatges. Les dades de licitacions.io revelen així desenes de promocions, rehabilitacions i operacions sobre sòl públic que queden sense adjudicar perquè cap empresa presenta una oferta admissible.
L'anàlisi de la plataforma tecnològica especialitzada en el seguiment de la contractació pública comprèn els contractes relacionats amb habitatge la licitació dels quals es va resoldre oficialment com a deserta durant el 2026. A més de les 129 licitacions en què no es va adjudicar cap lot, altres 20 van aconseguir salvar una part del procediment, però van deixar la resta sense adjudicar. En total, l'estudi comptabilitza 149 licitacions i 255 lots deserts. D'aquests últims, 214 no van rebre ni una sola oferta, mentre que en els restants es va presentar alguna proposta que va acabar sent exclosa. El principal impacte es concentra en les obres necessàries per ampliar o recuperar el parc residencial. De les 129 licitacions íntegrament desertes, 74 corresponien a projectes de construcció o rehabilitació, valorats en 84,6 milions d'euros. Altres 22 procediments estaven relacionats amb sòl i patrimoni públic i sumaven 37,6 milions. Aquestes dades posen de manifest que el problema no afecta només un tipus concret de promoció, sinó que es reparteix entre diferents àmbits de l'actuació pública en matèria d'habitatge.
Una de cada deu licitacions fracassa des de l'any 2021
L'increment de la contractació pública en habitatge ha elevat el nombre absolut de procediments fallits, tot i que la proporció es manté pràcticament enquistada des de fa anys. El 2026, el 10,4% de les licitacions d'habitatge resoltes havia quedat desert fins al 21 de setembre. El percentatge va ser del 10,9% el 2025 i també del 10,9% el 2021. Això significa que aproximadament una de cada deu licitacions públiques d'habitatge fa cinc anys que acaba sense adjudicatari. No es tracta, per tant, d'un episodi aïllat, sinó d'un coll d'ampolla que persisteix malgrat l'augment de la necessitat residencial i de l'activitat promotora pública. Aquesta persistència indica que les causes del problema són estructurals i que les mesures adoptades fins ara no han aconseguit revertir la situació.
La falta de concurrència coincideix amb una forta pressió sobre els costos de la construcció. L'encariment de materials bàsics, energia i altres components està obligant les empreses a revisar la viabilitat econòmica dels contractes públics, especialment quan els pressupostos no incorporen mecanismes suficients d'actualització. Aquesta situació fa que moltes constructores optin per no presentar-se a licitacions que consideren poc rendibles o amb massa risc. El problema s'estén al conjunt de la contractació pública. Segons les dades de la Confederació Nacional de la Construcció, durant la primera meitat de l'any es van identificar 1.130 concursos sense concurrència, amb pressupostos que sumaven 707 milions d'euros. Aquesta xifra reflecteix que la manca de licitadors no és exclusiva del sector de l'habitatge, sinó que afecta bona part de l'obra pública.
El fenomen afecta tant actuacions municipals de petita escala com grans promocions d'habitatge protegit. El major expedient detectat per licitacions.io correspon a la construcció de 134 habitatges protegits a Tenerife, promoguda per l'Institut Canari de l'Habitatge amb un pressupost de 23,9 milions d'euros i finançament dels fons Next Generation, la licitació de la qual no va rebre cap proposta. Per territoris, Andalusia registra el nombre més gran de licitacions íntegrament desertes, amb 23, seguida del País Valencià i Aragó, totes dues amb 18. Castella-la Manxa en suma 17; Madrid, 11; i Canàries i Castella i Lleó, 10 cadascuna. Canàries destaca pel volum econòmic afectat: els seus deu procediments deserts van arribar a un pressupost conjunt de 50,6 milions d'euros, a causa del pes de diverses promocions públiques de gran dimensió. En canvi, el País Basc, Navarra, Astúries i La Rioja no van registrar cap procediment d'habitatge íntegrament desert durant el període analitzat.