El Govern d'Espanya ha sol·licitat a la Comissió Europea préstecs per valor de 84.000 milions que seran utilitzats, pràcticament en la seva integritat, perquè les empreses interessades en participar en els programes d'ajuts del Mecanisme de Recuperació i Resiliència (MRR) puguin accedir a un finançament barat si la necessiten. A diferència dels ajuts que s'han estat gestionant fins ara, aquests crèdits -que es podran sol·licitar fins a 2026- són reemborsables, encara que a unes condicions més favorables que les del mercat, no només per sota dels tipus a què poguessin accedir les empreses pel seu compte, sinó inferiors a les que pugui finançar-se el Tresor espanyol, segons remarca el Govern. No obstant això, els tipus d'aquests préstecs es determinaran el novembre o el desembre, quan el Govern espanyol (el que estigui en aquells mesos) firmi amb la Comissió Europa l'acord (Lloen Agreement) i, aniran variant, en funció de les condicions del mercat.

L'Addenda al Pla de Recuperació explica que tindran un venciment a llarg termini, de 30 anys, deu anys de carència en el reembors del principal i els pagaments d'interessos seran variables i dependran del cost mitjà de finançament de la Comissió Europea. Amb caràcter general, els instruments financers previstos en les noves inversions poden incloure's en els següents tipus: préstecs i línies de crèdit; garanties (avals públics per a la mobilització d'inversió); presa de participacions en el capital social d'empreses; i instruments de capital risc.

Finançament de 9 PERTE

Però els préstecs se circumscriuen a projectes d'inversió. Així, dels 84.000 milions que el Govern espanyol pot sol·licitar com a màxim a la Comissió Europea, 17.981 milions es destinen a inversions lligades a 9 dels 12 PERTE: 10.750 milions són per al de semiconductors o xip, 1.805 milions per a la digitalització del cicle de l'aigua, els 1.700 a descarbonització industrial, 1.295 milions per al d'energies renovables, hidrogen i emmagatzemament ERHA, 1.000 milions en préstecs per al vehicle elèctric, i en menor volum indústria agroalimentària (460 milions), la nova economia de la llengua (401), salut d'avantguarda (330) i aeroespacial (240).

Fora dels PERTE, el Govern hi ha disposat els restants 66.328 milions d'euros en crèdits en 14 fons, dels quals 11 són de nova creació i 3 de creats des de 2020, dos d'ells per donar suport a les empreses afectades per la covid i el fons Next Tech per finançar empreses emergents tecnològiques i empreses en etapa d'evolució tecnològica. Tanmateix, caldrà veure la flexibilitat dels fons destinats a crèdits, ja que el Govern anirà sol·licitant la Comissió Europea en funció de la demanda d'inversió de les empreses i podria donar-se el cas que algunes de les partides tinguin excedents o quedin curtes.

En qualsevol cas, els 84.000 milions, encara que els obtingui la Comissió Europea als mercats financers per assegurar-se unes millors condicions, passaran a engrossir el deute públic de l'Estat i també de les comunitats autònomes que s'acullin a un dels nous fons, el de Resiliència Autonòmica dotat amb 20.000 milions d'euros. I en cas que es produeixin fallits en els reemborsos per part de les empreses, passaran a comptabilitzar-se com una despesa pública i, per tant, computarà com a dèficit. Per aquesta raó, el Govern posa èmfasi que la concessió dels préstecs tindrà un "adequada valoració de riscos". A tal finalitat, participen els agents financers de l'Administració com l'Institut de Crèdit Oficial (ICO) (responsable de diversos fons), la Companyia de Finançament del Desenvolupament (Cofides), les agències financeres de Comunidades, i els gestors públics d'instruments financers. També s'ha associat al Banc Europeu d'Inversions (BEI) per la seva experiència en el finançament de projectes d'inversió en les Comunitats Autònomes.

14 fons per canalitzar el finançament

Entre els 14 fons, destaca pel seu volum financer el de Resiliència Autonòmica, gestionat pel BEI, que permetrà a les comunitats autònomes participar en la gestió dels préstecs del MRR. Servirà per a inversions lligades a l'habitatge social i assequible i regeneració urbana; transport sostenible; competitivitat industrial i de les pimes; investigació, desenvolupament i innovació; turisme sostenible; economia de les cures; gestió d'aigües i residus i transició energètica. Ja que suposen un endeutament de les comunitats, estaran subjectes al respecte estricte dels criteris de sostenibilitat fiscal. Per això, el Govern estableix que "el seu ús ha de dirigir-se a finançar inversions seleccionades i amb un perfil adequat de risc i de rendibilitat econòmica i social".

El segon fons, per volum, és la Línia ICO-verd, amb 15.500 milions, destinat a inversions lligades a la transició ecològica; 7.000 milions van a la Línia ICO Empreses i Emprenedors per donar suport al creixement d'aquestes empreses, amb una part especial a les empreses turístiques; 4.000 milions per a empreses emergents tecnològiques; uns altres 4.000 milions per a la Línia de promoció d'habitatge social de lloguer per construir més habitatges i millorar les existents; 3.000 milions per al Fons del Mecanisme XARXA creat amb la reforma laboral que ha de servir per finançar la requalificació de treballadors en sectors amb problemes o el Fons de Reforma de la inclusió social IMV amb 2.530 milions d'euros. Igualment, un Fons d'Incentius Fiscals dotat amb 2.250 milions per fomentar la inversió verda d'empreses i llars; un instrument de ciberresiliència i seguretat amb 2.200 milions destinats a programes de ciberseguretat en l'administració i en sectors productius de defensa, seguretat, aeronàutica i espacial.

Després d'ells, quatre fons més: el de Coinversió (FOCUS) amb 2.000 milions per coinvertir en empreses espanyoles amb fons sobirans i inversors institucionals; el Spain Audiovisual Hub amb 1.500 milions en crèdits a empreses audiovisuals; el fons d'empreses afectades per la Covid (Sepi i Cofides) amb 1.035 milions a fi de reforçar la solvència d'empreses clavi per al teixit productiu, un instrument de garantia de suport a les pimes, dotat amb 913 milions per reavalar o refinançar operacions d'aval o garantia financera de les Societats de Garantia Recíproca i l'últim fons és el d'Impacte social amb 400 milions, dedicat a inversions que busquen un impacte social/mediambiental amb un retorn financer com a mínim al capital principal invertit.