El consell de ministres ha anunciat aquest dimarts que inaugura el que defineix com "la segona fase" dels fons de recuperació europeus, coneguts com a Next Generation EU. Després d'enviar l'addenda a Brussel·les, Espanya rebrà 10.000 milions més en ajuts directes i 84.000 milions en préstecs pel Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència de la Comissió Europea. Ho farà, per tant, abans de les eleccions generals i deixant menys marge al pròxim Govern.

En concret, els 10.300 milions d'euros de transferències addicionals es destinaran sobretot a reforçar els 12 projectes estratègics que ja estan en marxa. Dins d'aquestes transferències, les procedents del programa REpower, que està orientat a accelerar la transició energètica, permetrà reforçar el projecte estratègic d'energies renovables, hidrogen verd i emmagatzemament, conegut com a PERTE ERHA i també el de descarbonització de la indústria, fins a arribar a 3.000 milions d'euros. També es dotarà el PERTE de microelectrònica i semiconductors, conegut com a PERTE Chip, amb uns 12.000 milions d'euros.

La ministra d'Assumptes Econòmics, Nadia Calviño, ha assegurat que aquests fons suposen "un dels principals factors que expliquen la bona marxa de l'economia espanyola" en contrast amb altres països de l'eurozona i també del procés de modernització que està en marxa.

Calviño ha xifrat en un 3% del producte interior brut (PIB) el creixement previst de cara a 2030 vinculat directament als fons Next Generation, dels quals 34.000 ja han estat lliurats a Espanya, 24.000 d'ells a partir de les comunitats autònomes. D'aquests 34.000, 27.000, un 70%, ja han estat adjudicats, ha dit Calviño, un 60% d'ells a empreses.

"L'addenda ens proporcionarà una xarxa de seguretat per poder mantenir l'impuls de la inversió pública i privada en els pròxims anys", ha destacat la vicepresidenta primera i ministra d'Assumptes Econòmics i Transformació Digital, Nadia Calviño, durant la roda de premsa posterior al Consell de Ministres.

El Govern espanyol fa mesos que manté reunions amb la Comissió Europea, els governs autonòmics, els grups parlamentaris i els agents socials per a l'elaboració d'aquesta addenda, amb la qual es mobilitzaran 7.700 milions d'euros addicionals en transferències i 84.000 milions d'euros en préstecs, als quals s'uniran els gairebé 2.600 milions d'euros del nou mecanisme REpowerEU.

A finals d'any, Nadia Calviño ja va exposar un primer esborrany d'aquesta addenda, en la qual l'Executiu ha continuat treballant per aprovar la seva versió definitiva i formal aquest dimarts i remetre-la a Brussel·les abans que se celebrin les eleccions generals el pròxim 23 de juliol. L'executiu espanyol compleix així amb el termini que estableix el reglament europeu per remetre aquesta addenda, que finalitza el 31 d'agost d'aquest any.

Calviño defensa el moment

"La data límit per sol·licitar els préstecs acabava el mes d'agost i no era realista pensar que es pogués iniciar un treball nou després de les eleccions per responsabilitat i per no posar en aquest moment fre a tot el procés que està en marxa", ha defensat la vicepresidenta davant de les crítiques de l'oposició per aprovar l'addenda abans de les eleccions generals.

Després de la seva tramesa a Brussel·les, la Comissió Europea té dos mesos, que poden ser ampliats un mes més, per a l'aprovació de l'addenda, que haurà de ser també validada pel Consell Ecofin. Amb aquests recursos i les transferències addicionals, el Govern pretén concentrar les inversions i reformes en l'impuls de la industrialització i autonomia estratègica en els àmbits de l'energia, agroalimentari, industrial, tecnològic i digital, reforçant les inversions dels projectes estratègics (PERTE) ja aprovats i en marxa.

Els préstecs es canalitzaran a l'economia real a través d'instruments financers, entre els quals Calviño ha destacat el fons de resiliència autonòmica, dotat amb 20.000 milions d'euros que serà gestionat pel Banc Europeu d'Inversions. Per la seva part, l'Institut de Crèdit Oficial (ICO) tindrà també un paper protagonista en la canalització d'aquests crèdits i gestionarà, juntament amb el conjunt del sector financer, un elevat volum de préstecs que es canalitzaran a través de dues línies de 22.500 milions d'euros per a inversions verdes i creixement empresarial.

En aquestes línies s'inclourà una dotació específica de 1.000 milions d'euros per al sector turístic; la línia ICO de promoció d'habitatge de lloguer, dotat amb 4.000 milions d'euros; el fons Next Tech amb 4.000 milions d'euros i el fons de 1.500 milions d'euros per impulsar les produccions realitzades per empreses del sector audiovisual a Espanya.

Addicionalment, amb els préstecs es cobriran els fons de la SEPI i de Cofides ja utilitzats des de 2020 per donar suport a la solvència de les empreses més afectades per la Covid-19 i els mecanismes que ja estaven previstos en el Pla per acompanyar la reforma laboral i l'Ingrés Mínim Vital.

Com a novetats de l'addenda, s'engegarà un instrument de 2.200 milions d'euros per a inversions en ciberresiliència i seguretat per reforçar les capacitats en seguretat, defensa, aeronàutica i l'espai en un entorn de més complexitat geopolítica i de creixents ciberamenaces i atacs cibernètics.

També es reforçarà la capacitat de concessió de préstecs i avals per a pimes de les societats de garanties recíproca i d'Enisa i s'inclourà un nou fons de 2.200 milions d'euros d'incentius fiscals per fomentar la inversió verda de llars i empreses.

Ampliar el kit digital

L'addenda també inclou el canvi d'algunes fites i objectius ja fixats, a fi d'ampliar l'àmbit d'alguns programes, com per exemple el kit digital, que es pretén estendre empreses de més de 50 treballadors. A més, el Govern vol que els ajuts dels programes de formació puguin beneficiar també persones ocupades.

Es pretén també reorientar algunes fites i objectius, ja hi ha hagut "concursos deserts" d'algunes comunitats autònomes, mentre que s'ha comprovat que hi ha programes que tenen més demanda de la prevista en un primer moment, com en la creació de places de formació professional.

Fins ara, Espanya ha rebut 37.036 milions d'euros, l'equivalent al 53% del total que li correspon en forma de transferències no reemborsables, que ascendeix a 69.528 milions d'euros del Pla de Recuperació.

Al llarg de 2023, el full de ruta del Pla preveu uns altres dos pagaments per import de 10.000 milions d'euros i 7.000 milions d'euros dels fons europeus. L'Executiu assegura que sol·licitarà "com més aviat millor" el quart pagament d'aquests recursos de 10.000 milions en culminar la segona part de la reforma de les pensions.

Després d'això, els desemborsaments es completaran amb tres pagaments anuals previstos de 8.000 milions d'euros el juny de 2024, 3.500 milions d'euros el juny de 2025 i 4.000 milions d'euros el desembre de 2026.

Gràcies al compliment del calendari de fites i objectius acordat, Calviño ha informat que el Tresor ja ha efectuat pagaments a les entitats gestores per prop de 34.000 milions d'euros dels quals 23.400 han anat a les comunitats autònomes.

A més, la vicepresidenta ha apuntat que 27.000 milions d'euros ja estan adjudicats a través de la resolució de convocatòries d'ajuts i licitacions que estan finançant 400.000 projectes ja en marxa a tot el territori espanyol, el 60% dels quals estan liderats per empreses i centres d'R+D.