Un dels delictes més comuns relacionat amb les herències és el de buidar els comptes d'una persona malalta que està a punt de morir per eludir el pagament d'impostos després. Però Hisenda, que sempre està pendent d'aquests moviments, entén que hi ha una acceptació tàcita de l'herència i, per tant, obligarà a pagar l'Impost de Successions a qui hagi realitzat aquestes retirades de diners.

I aquest impost, a Catalunya, per exemple, és altíssim. Tota persona que rebi una herència està obligada a presentar la declaració d'aquest impost en el termini de sis mesos a comptar des de la data de defunció, encara que es pot sol·licitar una pròrroga sempre que es demani dins dels primers cinc mesos.

Però si els beneficiaris retiren els diners abans de la mort poden tenir seriosos problemes, explica la notària María Cristina Clemente Buendía, sobretot si es realitzen durant l'any anterior a la mort. "Hisenda entén que hi ha una acceptació tàcita de l'herència i, com a tal, liquidaràs l'impost".

Buidar comptes abans de la mort del titular, encara que sigui a fi d'atendre millor el malalt, implica que s'està acceptant l'herència i així ho recull la llei. El Codi Civil assenyala que els hereus que haguessin ocultat o sostret efectes de l'herència del causant "perden la facultat de renunciar-la", destaca la notària. "Per tant, són acceptants purs i simples, sense perjudici, a més de les penes en què haguessin pogut incórrer".

"Pot arribar a ser un delicte d'alçament de béns o apropiació indeguda"

La sanció per no pagar l'Impost de Successions en el termini establert oscil·la entre el 50% i el 150% de l'import total. D'altra banda, l'article 11, apartat primer, lletra A, de la Llei d'Impost de Successions presumeix que formen part del cabal de l'herència "tots els béns que li haguessin pertangut l'any anterior a la seva mort".

L'única excepció és que existeixi "prova fefaent que tals béns van ser transmesos i que es troben en poder de persona diferent a l'hereu", apunta Buendía. Des del portal Acierto.com destaquen també que hi ha alguns casos en els quals sí que es poden retirar diners del compte d'algú que morirà, per exemple, els qui tinguin la condició de persona autoritzada. O els cotitulessis, ja que poden disposar del 50% dels fons dipositats.

Tanmateix, agreguen que, encara que materialment si es pugui, no és recomanable. Si el que es busca és evitar l'Impost de Successions, en realitat té poc sentit fer-ho, perquè aquest moviment queda registrat i l'Agència Tributària el coneixerà, amb la qual cosa exigirà el seu pagament en els sis mesos següents a la defunció.

Però a més, pot arribar a ser un delicte d'alçament de béns o apropiació indeguda, i segons la gravetat del fet realitzat, una sanció econòmica i fins i tot la privació de llibertat (presó). D'altra banda, expliquen que quan mor la persona titular d'un compte bancari, els hereus han de realitzar una sèrie d'actes per rebre els diners que els corresponguin.

Els bancs guarden els diners un màxim de 20 anys

Per a això, hauran de presentar en l'entitat financera el Certificat de Defunció, el Registre d'actes d'Última Voluntat i una còpia autoritzada de l'últim testament. En el cas que no existeixi testament, el procés es durà a terme davant de notari o en un jutjat, encara que porta més temps i té més costos. Els bancs, per la seva part, abans de donar informació i accés als diners dipositats en el compte d'una persona morta, primer han de comprovar que els qui el sol·liciten són hereus, i per a això demanaran una còpia del testament.

Una vegada verificat tot, els bancs procediran a informar els hereus del capital total que hi ha en el compte, així com de tots els moviments que s'han produït abans i després de la mort del titular. Quan un banc rep la notificació de mort, està obligat a mantenir el compte durant 20 anys, en espera que algú reclami els diners. Si ningú no ho fa en aquell temps, el capital anirà a parar al patrimoni de l'Estat.