Les grans energètiques espanyoles passen a l’acció per ajornar el tancament de les centrals nuclears. Fa uns mesos que han posat el debat sobre la taula, ja que s’acosta el primer tancament previst, el dels reactors d'Almaraz, i després de l’apagada de principis de mes, l’han intensificat, com a mesura per garantir l’estabilitat del subministrament energètic i assegurar-lo de cara a un futur amb l'economia molt més electrificada. Ara, però, arriba l’hora de la veritat, i faran un pas més.

Endesa, Naturgy i Iberdrola, les tres grans elèctriques espanyoles, han fet front comú per reclamar que es posposi el tancament d’Almaraz i es doni més temps, fins al 2030, per redefinir el calendari de tancament, que afectarà les centrals catalanes precisament entre el 2030 i el 2035. Els màxims executius de les tres companyies ho han expressat aquest dijous, i el més clar ha estat José Bogas, conseller delegat d’Endesa, que ha avançat que ultimen la sol·licitud formal al govern espanyol per ajornar l’apagada de la central extremenya d’Amaraz, prevista entre el 2027 i el 2028.

Bogas ha assegurat aquest dijous en un acte a Madrid, al qual també han acudit Francisco Reynés, president executiu de Naturgy, i Mario Ruiz-Tagle, conseller delegat d’Iberdrola, que presentaran “en un termini breu” la sol·licitud d’una pròrroga del funcionament dels seus reactors de dos i tres anys, és a dir, que tots dos funcionin fins al 2030. És una decisió per a la qual hi ha consens entre els tres propietaris de la central, que són precisament les tres energètiques mencionades.

Francisco Reynés: "Asseguem-nos, a veure si dins del nou panorama té sentit mantenir aquell calendari o no"

Aquesta petició no és “un canvi radical”, ha admès Bogas, que és partidari d’allargar més la vida de les nuclears, com a mínim una dècada, però és un primer pas de consens perquè el debat es pugui allargar i fer amb més calma i arguments. Els tancaments es planifiquen amb temps, per la qual cosa el futur d’una central que ha d’iniciar el desmantellament el 2027 s’ha de decidir ara. Ajornar la fi d’Almaraz donarà més temps per parlar-ne, posant els pros i contres sobre la taula, i amb la creixent electrificació, es podran preveure millor necessitats futures.

Francisco Reynés  també va parlar molt clar i va instar el govern espanyol a reobrir el debat. "Asseguem-nos tots -l'operador del sistema, el Ministeri i els operadors- a veure si dins del nou panorama té sentit mantenir aquell calendari o no", va dir en el mateix escenari que Bogas, en el qual va considerar “bastant raonable” mantenir obert Almaraz com a mínim fins d'aquí a un lustre.

El president de Naturgy i vicepresident de Criteria va demanar "fer una pensada" al calendari del tancament de les centrals nuclears pactat el 2019, ja que en aquell moment no es veia venir el bum dels centres de dades i la intel·ligència artificial, que han disparat el consum d’energia i s’espera que el disparin molt més en el futur.

Reynés també va al·ludir a la guerra comercial iniciada pels Estats Units com un motiu per repensar el futur de les nuclears, ja que està provocant una inestabilitat generalitzada que pot derivar en deslocalitzacions productives i, per tant, en canvis de demandes industrials. "Si això ens passés a qualsevol empresa d'una forma individual, el que faríem seria revisar aquells plans que vam fer el 2019. Això té tot el sentit del món i no té res a veure amb l'apagada", que és "un fet absolutament conjuntural i puntual", va afegir.

El pes de l'energia nuclear

Endesa, Naturgy i Iberdrola són les empreses que controlen totes les centrals nuclears espanyoles. Endesa és la propietària del 100% d’Ascó I, del 85% d’Ascó II i del 72% de Vandellòs II, en les quals té Iberdrola com a soci. Iberdrola té el 100% de Cofrentes (València) i el 49% de Trillo (Guadalajara), en la qual també participen Naturgy amb el 34,5%, EDP amb el 15,5% i Endesa amb l’1%. A Almaraz la majoria és per a Iberdrola, amb el 53%, mentre que Endesa i Naturgy hi tenen un 36% i un 11% respectivament.

Les centrals nuclears proporcionen entre un 15% i un 20% de l’energia elèctrica que es consumeix a Espanya de forma estable, ja que, excepte quan paren per manteniment, sempre estan funcionant. A diferència de la resta de fonts d’energia, que s’aturen, voluntàriament o forçada, amb facilitat, les nuclears sempre estan funcionant perquè aturar-les és lent i costós. Per això, tot i que en molts moments no són la principal font d’electricitat –durant el dia, si és assolellat, la fotovoltaica és la que més aporta, i si fa vent, l’eòlica–, sí que garanteix una producció continuada.

El seu pes en la producció d’energia a Catalunya encara és molt més important que en l’àmbit estatal, ja que el país té tres dels set reactors d’Espanya i la presència de renovables és molt inferior a la del conjunt de l’Estat.