En català hi ha paraules que són acusades falsament de ser barbarismes; es pot dir d'aquesta manera o bé es pot parlar d'ultracorreccions. Els parlants som molt conscients que no sempre parlem bé o que ens equivoquem a l'hora d'escriure. Aquesta consciència, sumada a la inseguretat i a la voluntat de voler-ho fer tot massa bé provoquen que a vegades ens passem de frenada i considerem que uns mots són incorrectes simplement perquè s'assemblen d'alguna manera a altres que sí que sabem del cert que no hem de dir. Un exemple d'aquest mecanisme són les paraules acabades en o àtona, que tenen mala fama en català, molta mala fama, perquè directament ens pensem que són castellanismes, però no totes les paraules que acaben en o són incorrectes ni venen del castellà. Ara bé, les ultracorreccions es basen en sospites reals, així que sí que és cert que hi ha paraules acabades en o que són interferència del castellà, la qüestió és no posar-ho tot al mateix sac i saber distingir entre el que està bé i el que de debò està malament.
Posa't a prova!
📝 Aquí pots fer tots els tests de llengua d'ElNacional.cat