El món del periodisme i dels mitjans de comunicació és un camp de batalla molt competitiu. Si ets jove, has de picar molta pedra per arribar a les cotes més altes. L'experiència és un grau, i amb raó. De vegades salta la banca i veiem comunicadors de menys de 40 al capdavant dels principals programes, però són un excepció. La gran majoria han de pencar fort, aprendre dels veterans i esperar la seva oportunitat: és llei de vida. No tots, però, tenen la paciència necessària i se senten agreujats. Com una jove informadora, llicenciada el 2017, que assegura "els de més de 60 anys ens fan un tap".
Tenir més de 60 anys i seguir ocupant posicions capdavanteres als mitjans, sí, és un tap per a altres persones. Els icones es poden reconvertir i no ho deixaran de ser, poden ocupar altres posicions que no siguin primera línia i fer feina de gran valor, qualitat (1/3)
— Laura Estrada (@laauraestrada) September 15, 2020
i igualment imprescindible. OJO: no estic dient que desapareixin del mapa. De fet, el mundillo està ple de professionals menors de 60 anys boníssims i que no estan a primera línia, sense els quals els que "donen la cara" segurament no serien qui són. (2/3)
— Laura Estrada (@laauraestrada) September 15, 2020
Tant important és que els qui són a primera línia acceptin que l'experiència no equival a immobilisme, com que les empreses apostin pels canvis i per incorporar noves veus. Si tothom pensés així, almenys hi hauria més relleu generacional. (3/3)
— Laura Estrada (@laauraestrada) September 15, 2020
Carles Francino Cadena SER
Julia Otero La Sexta
Josep Cuní Premis Ondas - JB
Laura Estrada, actualment a la Cadena SER i que ha passat per Onda Cero, signa un fil força crític amb els professionals més veterans. "Poden ocupar altres posicions que no siguin primera línia i fer feina de gran valor", diu, reivindicant el relleu generacional: "que els qui són a primera línia acceptin que l'experiència no equival a immobilisme". La periodista es ven a sí mateixa i a la seva generació, tot i que col·locar-se en aquesta posició sembla agosarat per diferents raons. Una d'elles, la que li ha etzibat un gran comunicador del país com Toni Clapés, que no arriba als 60 (en té 52) però se sent interpel·lat: "A la ràdio on treballes segur que acabes de fer un grapat d’amistats...". La cleca és meravellosa: que parli amb Carles Francino (62), Josep Cuní (66), Àngels Barceló (57) o Pepa Bueno (56), a veure què pensen d'apartar-se. I si en necessita més opinions, pot anar a Onda Cero i dir-li a Julia Otero (61), Juan Ramón Lucas (61) o José Ramón De la Morena (63), plantejant-los el canvi. Imaginem la resposta i les rialles.
A la ràdio on treballes segur que acabes de fer un grapat d’amistats... https://t.co/j8TBdxaT2F
— antoni clapés casals (@toniclapes) September 15, 2020
Toni Clapés @toniclapes
Molt bé Laura👏👏👏 quan facis 60 anys t'enviarem a la Residència 🥳🥳🥳
— Fetalpais (@Fetalpais2) September 16, 2020
M'agrada molt en Toni Clapés i també e Jordi Basté, no vull que marxin pq vingui qualsevol xitxarel·lo. I la Mònica Terribas, voldría que tornés avui mateix.
— Lluïsa Solana Bonet (@PeculiarSolana) September 16, 2020
Juventud, divina ignorancia!!
— Eduardo Jordan (@fistror) September 16, 2020
La soberbia i la ignorància de la joventut. Tinc 51 i a la meva generació mai se li hagués acudit dir això. Però vaja diuen que el món evoluciona
— Àngel Òdena (@aodena1) September 15, 2020
jo vull escoltar @toniclapes i no un marrec de no se on.. o també hen de deixar de fer la competència pq ja tenen més de 25??? quina tontería de comentari..
— Gis (@Gisdeutsch) September 16, 2020
Està bé tenir iniciativa, esperança i una autoestima com la que demostra Estrada. Però el "quítate tú para ponerme yo" no sembla molt bona targeta de visita.