Ser corresponsal de TV3 implica moltes conseqüències, unes positives: l'experiència professional, obrir-se de mires, la visibilitat als Telenotícies, l'expertesa, viure a un altre país amb totes les despeses pagades. TV3 va tenir clar des del principi que si volia ser una BBC a la catalana havia de destinar diners a enviar periodistes als punts més calents del planeta: Washington, Pequín, Moscou, Jerusalem, arreu d'Europa: Londres, París, Brussel·les, Berlín, Madrid, i pels Països Catalans: Palma, València i Perpinyà. A la històrica TV3 dels 80 eren mítics noms com Montserrat Besses TV3 París o Joan Nogués TV3 Washington. Ser corresponsal també té hàndicaps familiars per emportar-se els fills petits 5 anys lluny de casa, com acaba de reconèixer Joan Raventós, o en el pitjor dels casos, jugar-s'hi la vida. A l'actual TV3 hi ha problemes per omplir corresponsalies com les de Rússia i Israel. Per la de Moscou ningú volia cobrir la guerra d'Ucraïna com va fer Manel Alías i van haver de recórrer a una periodista de fora de la casa, Cristina Solias Ja no queden reporters de guerra a Sant Joan Despí. Un dels últims és Albert Elfa.
Albert Elfa acaba de ser convidat al programa d'en Peyu La Renaixença que a l'espera de l'EGM està donant bons resultats en la seva emissió nocturna a TV3: és el programa més vist del Canal 33 amb audiències al voltant del 2%. Elfa té 68 anys i és del Pallars Jussà, del poble de Mont-ros. No va veure morir els seus pares perquè tant la mort de l'un com la de l'altre el van enxampar llunyíssim de Catalunya, fent de corresponsal pel Planeta. Albert Elfa: "Quan mor la meva mare jo era a Jerusalem i quan mor el meu pare jo era a Washington. No vaig veure morir els meus pares. Era una de les pors que tenia quan vaig marxar de corresponsal, que els meus pares ja eren molt grans. Em feia por que a la nit rebés una trucada amb un desenllaç fatal. Però els meus pares estaven tan contents, tan orgullosos que el seu fill sortís a la tele i fos corresponsal . Ho estaven lluint, al primer que passava pel carrer li explicaven. Al moment de marxar em van dir 'Estem molt orgullosos de tu". Van morir sense el seu fill ni els seus nets (Elfa té dos fills) però orgullosos del seu fill. Ja no en queden, ni de pares així ni de periodistes així.
Nascut a la Vall Fosca i crescut al barri d’Horta de Barcelona, durant dècades ha explicat els fets més rellevants de la història contemporània: la invasió de Gaza, l’ascens de Barack Obama, la mort del dictador Augusto Pinochet, l’huracà Katrina o les Primaveres Àrabs al capdavant de corresponsalies com Washington, Jerusalem o Brussel·les que repassa al llibre Oh, la humanitat! (editorial Folch & Folch, 2025). Al llibre hi explica una anècdota que revela una altra part dolenta de ser corresponsal: la manca de reconeixement intern a TV3. El Premi català més important per una TV és l'Ondas que atorga Ràdio Barcelona i PRISA. Cada any tenen el detall de guardonar algun programa de TV3. Els Ondas només es concedeixen si prèviament algú s'hi presenta com a candidat: no pots ser premiat si la teva tele no creus que hagis de ser premiat. TV3 volia presentar Albert Elfa per l'Ondas però segons revela el mateix corresponsal, el director de TV3 d'aleshores va preferir substituir-lo per un "conegut comediant de TV3" que finalment va obtenir l'Ondas. Elfa només dona el nom d'aquell director de TV3: Francesc Escribano, però no del comediant que li va "prendre" l'Ondas..
Escribano va ser director entre 2004 i 2008, i en el seu mandat TV3 va obtenir tres Ondas: any 2005 Els matins, any 2006 Porca misèria i any 2007 Polònia. Són tres premiats: Josep Cuní, Joel Joan i Toni Soler, dels quals dos fan comèdia, Joel i Soler. Elfa havia de ser proposat a l'Ondas per la seva cobertura del Katrina, l'huracà de 2005. Totes les pistes porten a Joel Joan, però Elfa no vol donar el seu nom. Tot és comèdia, excepte ser corresponsal. Un dels bons. Elfa.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!