Fort. Molt fort. Segurament, un dels més forts de les seves 6 temporades, i fins i tot els especials d'estiu. 'Joc de Cartes' s'ha estrenat amb un veritable espectacle televisiu, d'aquells que et deixen enganxat a la pantalla (23'5 % de quota i 500.000 espectadors, brutal!). No pas d'excel·lència gastronòmica, ni de companyonia ni de joc net, i per acabar d'adobar-ho, ni de cura lingüística amb l'idioma propi del país. Recordava Marc Ribas aquests dies que una de les prioritats per escollir els 4 restauradors és que parlessin el català. I que això en determinades zones era més complicat que en d'altres. Doncs bé, si prenem el programa com a un termòmetre de la salut de la nostra llengua, estem fotuts. I al Vallès Occidental, la cosa fa pudor a mort. Trobar xefs joves i catalanoparlants en aquesta comarca semblaria una tasca més pròpia d'Indiana Jones que dels responsables de càsting de l'espai.
La destrossa idiomàtica va ser colossal, i no parlem d'una percepció hiperventilada, d'anècdotes o situacions puntuals. Però com que hi va haver tant de marro, tantes situacions delirants i tanta mala maror, la cosa formava part del paisatge. El Bronx, en tots els sentits. Ganivetades, suspensos, brutícia a dojo, plats impresentables, un paio realment odiós i farsant i gairebé un dels concursants que acaba a la infermeria... o pitjor. Si fins i tot en Marc va haver de desemmascarar-lo, dient-li mentider a la cara. La cuina, una excusa per a assistir a un salseig infinit.
Dels 4 aspirants, un directament no parlava en català. Ni una paraula. Dos més el feien servir, però marededeusenyor. I el que més o menys el parlava amb normalitat resulta que era el dolent de la nit. Vaja, que jugava a la contra. Sort d'en Marc Ribas i de la veu en off per reubicar-nos en determinats passatges i vivències, perquè la resta eren expressions castellanes molt poligoneres, a més a més. La xarxa, evidentment, s'ha esvalotat durant l'emissió. Plou sobre mullat. La catalanoparlant amb més raons encara, deixant algunes sentències que fan pensar. "Teletrés es Televisión de Castilla" o "qui segur que no guanyarà avui és la llengua catalana", per exemple.
Qui segur que no guanyarà avui és la llengua catalana. #JocDeCartesTV3
— Marc Cos Gràcia (@marc_cos_gracia) October 19, 2022
Por fin hacen programas en castellano en el TeleTré, nos ha costado 40 años convertir la televisió de Catalunya en la Televisión de Castilla. #JocDeCartes
— Eric Romano (@djericromano) October 19, 2022
El Joc de Cartes d'avui l'han gravat a 4 Camins?
— Eduardvaron (@eduardvarorn) October 19, 2022
Avui joc de cartes o juego de cartas ????
— Celler Hostafrancs (@cellerhostafra1) October 19, 2022
Repetim, però, una evidència: 'Joc de Cartes' ha tornat arrasant, és una piconadora. Mig milió d'espectadors és una autèntica passada, la gent el consumeix en vena. I també que és un format de factura impecable, treballat i amb enginy. Només li manquen uns quants Voluntaris per la Llengua, i tots contents.