Carlos Herrera, candidat a substituir Rubiales, confessa quan va deixar de ser culer

Carlos Herrera és un dels casos que mereixen estudi per impossibles, com un expedient X. ¿Pot algú canviar d'equip de futbol? No parlem de futbolistes sinó d'aficionats. Un seguidor d'un equip ho acostuma a ser des de petit, per raons diverses, normalment pel que mama a casa, i ja no canvia de colors mai més. Es pot canviar de parella, de feina o de ciutat, poden canviar els gustos i que t'agradi el peix quan abans el detestaves, o canviar d'orientació sexual, o canviar de vot segons les eleccions. Es pot canviar tot excepte d'equip de futbol. Els casos on algú confessa que ho ha fet en realitat oculten una altra cosa: que en realitat no era d'aquell equip. A Catalunya hi ha periodistes que de petits eren pericos i de grans del Barça, com Cristina Cubero o Alfons Arús. Molts prefereixen ocultar-ho. Hi ha algun cas on ho ha fet públic el canvi de samarreta, Sergi Mas, famós locutor dels partits del Barça a la ràdio, un bon dia va llevar-se i va dir que es feia de l'Espanyol. Tothom sospita que sempre ho havia estat. I sinó, és la fe del convers. Acaba de produir-se un altre canvi "miraculós", un periodista mig català, Carlos Herrera que va viure molts anys a Catalunya i parla correctament la llengua catalana. Deia que era del Barça i ara el detesta. Es presenta com a candidat a president de la Federació Espanyola de Futbol, per substituir l'imputat Luis Rubiales, i la seva carta de presentació, a banda de ser un furiós anti-indepe o d'haver defraudat a Hisenda,  és que va deixar de ser del Barça per fàstic.

A una entrevista a Bertín Osborne a Telecinco va explicar el canvi d'equip. Carlos Herrera: "Soy bético. Barcelonista he sido muchos años también, lo que pasa es que a raíz del posicionamiento del Barça con el independentismo catalán, del que soy feroz enemigo, dije que nunca más. Y nunca más ha sido. Una pena". Ho recorda Mundo deportivo per saber en mans de qui pot acabar el futbol espanyol. Clar que una altra candidata és Eva Parera, experta a canviar no de club sinó de partit. Ha estat a Unió, a Ciutadans amb Manuel Valls, amb Valents, un partit que va treure zero regidors a Barcelona, al PP d'Alejandro Fernández i ara vol ser presidenta de la RFEF. Veient els candidats, que torni Ángel María Villar.

Carlos Herrera, enemic dels catalans

Carlos Herrera és nascut a Almería però com tants andalusos va migrar a Catalunya de petit. Es va instal·lar a Mataró on va aprendre una llengua catalana que encara conserva. Va ser especialment sonat quan en rebre el Premi Ondas que li va concedir Ràdio Barcelona, va fer el discurs d'agraïment en català. Ho vam explicar aquí. Això no li impedeix ser profundament anti-independentista. Fins a ser insultant des de la ràdio que paga l'Església i els contribuents que marquen la X a l'IRPF. Carlos Herrera un dia que el jutge Pablo Llarena cometia una de les seves habituals barrabassades jurídiques anti-indepes, el periodista atacava els catalans indignats: "La marmota catalana: otra vez rasgamiento de vestiduras. Esta teatralidad de señoritas afectadas y dejadas. Esta cosa de romanticismo del XIX en la que viven todos estos pajarracos, que de nuevo ayer cargaron el depósito del sentimentalismo victimista". 

Així cada dia a la COPE, un programa marginal a Catalunya. Gràcies a explicar acudits de catalans com aquest:  "Una abuela catalana está indicando su dirección a su nieta, porque la iba a ir a visitar con su marido. Y le dice: 'Cuando lleguéis al edificio, en la puerta de la entrada, hay un gran panel del portero electrónico. Yo vivo en el 304. Apretáis el botón del 304 con el codo y yo os abro la puerta. Entráis al ascensor, que está en mano derecha, entráis y dais al botón del tercero con el codo. Y, cuando salgáis del ascensor, el apartamento está a la izquierda. Con el codo, tocáis el timbre y ya os abro yo', Y le dice la nieta: 'Abuela, parece todo muy bien, muy sencillo, pero ¿por qué hay que dar a los botones con el codo?'. 'Hombre, ¿es que pensáis venir con las manos vacías?'". La broma és ell.