El risc de pobresa infantil ha augmentat el 35,5% a les llars on només treballa un dels pares. Aquesta és una de les conclusions de l'estudi 'Objectiu: pal·liar la pobresa infantil', publicat per l'Observatori Social de 'la Caixa'.
L'estudi inclou l'informe El impacte persistent de la crisi econòmica i la pobresa infantil, firmat per Sara Ayllón, investigadora del departament d'Economia de la Universitat de Girona, que destaca l'estreta relació entre pobresa infantil i mercat de treball, i no només com a conseqüència de la crisi econòmica.
Ayllón fa un diagnòstic de l'evolució de la pobresa entre els anys 2008 i 2018, i examina com la recessió econòmica va tenir importants conseqüències en els nens, agreujant la "situació ja preocupant" abans de la crisi.
L'article especifica que el risc de pobresa infantil varia segons la composició familiar i la situació laboral dels pares. Quan només un dels dos progenitors està empleat, viure amb ambdós no garanteix una vida digna. A l'inici del període estudiat, el 2008, més de tres de cada deu nens en aquesta situació vivien sota el llindar de pobresa ancorada (35,5 %).
El panorama per a aquest grup no ha millorat i el 2018, el 48,1% dels nens en aquest tipus de llars vivien en la pobresa. Els més vulnerables són aquells nens en famílies en les quals cap dels dos progenitors no treballa. El 2018, eren pobres vuit de cada deu menors en aquesta situació, davant els set de cada deu de 2008. A aquests els segueixen els nens que creixen en famílies monoparentals en les quals el pare o la mare no treballa.
A més, segons l'estudi, el 2008 eren pobres el 71,7 % dels nens que vivien en llars amb baixa intensitat laboral --és a dir, on les famílies amb prou feines tenen ingressos del mercat laboral i treballen menys del 20 % del seu potencial--. El 2018, aquesta xifra va augmentar, i ja són més de vuit de cada deu.
Radiografia de la pobresa infantil
La radiografia mostra com Espanya té actualment una de les taxes de pobresa infantil més elevades d'Europa. Prenent com a referència la pobresa relativa --indicador que considera a aquells que viuen en llars amb rendes inferiors al 60% de la renda mitjana equivalent--, la taxa era alta ja el 2008 (26,9 %), i va assolir el seu màxim el 2014 (30,2 %), baixant lleugerament després a mesura que creixia l'economia. El 2018, el 26,6 % dels nens es trobaven per sota del llindar de pobresa relativa a Espanya.
Les dades de pobresa ancorada no són més optimistes. En sis anys, entre 2008 i 2014, la pobresa ancorada es va incrementar en 12 punts percentuals entre la població infantil, del 26,9 al 38,9 %. Igual com va succeir amb la pobresa relativa, a partir de la millora de la situació econòmica general, la taxa de pobresa infantil va disminuir fins a 29,9 % el 2018.