Més de 215.000 persones van descobrir el 2018 que un familiar mort tenia una assegurança de vida de la qual podrien resultar beneficiaris, un 12,5% més que un any abans, després de consultar un registre creat pel Ministeri de Justícia per evitar que aquestes pòlisses quedin sense cobrar.

Tots ells, en concret 215.355 persones, van obtenir aquesta informació amb les dades del registre de contractes d'assegurances de cobertura de mort, posat en marxa per Justícia el 2007 i que des d'aleshores han consultat més de 4 milions de persones, gairebé 479.000 l'any passat. En el 45% dels casos, aquestes sol·licituds van confirmar l'existència d'una assegurança de vida, la qual cosa no va succeir en 257.052 consultes, un 7,1% més que l'any anterior.

Quan mor una persona és dur per als familiars buscar entre els seus papers per verificar comptes bancaris, targetes o possibles assegurances de vida, i això últim es pot solucionar de forma senzilla i ràpida des de la creació del registre, que és públic.

Tramitació

L'accés al registre només es pot fer una vegada mort l'assegurat, prèvia acreditació de tal circumstància, i sempre que hagin transcorregut quinze dies des de la data de defunció.

Després d'adjuntar el certificat de defunció, omplir la sol·licitud i pagar una taxa de 3,78 euros, el registre emet una certificació on consten, si existeixen, les assegurances que corresponguin, amb la qual l'interessat podrà anar a les companyies d'assegurances amb les quals es van contractar les pòlisses per saber si n'és beneficiari.

I és que pot passar que efectivament existeixi una assegurança de vida però el familiar que fa la consulta no sigui el beneficiari, amb la qual cosa la companyia d'assegurances no està obligada a revelar la identitat de la persona que té de dret a cobrar-lo.

El certificat es pot sol·licitar per correu, per internet o acudint personalment a la seu central del registre a Madrid o a les gerències territorials del Ministeri de Justícia, entre altres possibilitats.

Les dades es troben disponibles durant cinc anys després de la mort i es refereixen només a les assegurances de vida i als d'accidents en els quals es cobreixi la contingència de mort.