Les grans ciutats catalanes perden població cap a municipis més petits. Concretament, l'any 2022 un total de 13.599 residents van traslladar-se a viure a municipis no urbans, principalment del Vallès Oriental, el Baix Penedès, el Maresme i el Garraf. Segons l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat), aquell any es van registrar 272.971 canvis de residència entre poblacions de tota Catalunya, si bé el flux net en direcció a entorns no urbans va ser més intens en els anys de la pandèmia de la covid. La capital catalana és la població amb més sortides netes cap a la resta del territori, amb 10.079 persones menys, seguida de l'Hospitalet de Llobregat i Badalona, amb saldos negatius de 1.518 i 1.224 habitants, respectivament. Els municipis d'àrees semidenses —entre 5.000 i 50.000 habitants— són els principals receptors d'aquesta migració interna, amb un saldo positiu de 9.531 persones.
La informació de l'Idescat també mostra com la majoria dels canvis de residència a Catalunya també impliquen un canvi de comarca. Concretament, el 57% dels 272.971 canvis de residència dins del país es troben en aquesta situació de canviar també de comarca. 34 comarques han estat les receptores netes de població de la resta de Catalunya i set comarques han estat emissores netes de població cap a la resta de Catalunya. L'Aran registra el mateix nombre d’entrades que sortides procedents de municipis de la resta de Catalunya.
Moviments cap a la resta de l'estat espanyol
En relació amb els fluxos migratoris amb la resta de l'Estat, el saldo de 2022 ha sigut negatiu, amb més emigracions que immigracions. Així, les dades han mostrat que van marxar unes 55.972 persones, mentre que en van arribar 50.107, donant un saldo net de -5.865 persones. La meitat de les persones que han marxat a viure fora de Catalunya cap a algun altre territori de l'estat espanyol han anat a Andalusia, el País Valencià i la Comunitat de Madrid.
Saldo migratori amb l'estranger
El balanç de les migracions a l'estranger s'ha tancat amb un saldo net de 158.546 persones, que representa el valor més alt mai registrat. Per nacionalitat, el saldo extern de població de nacionalitat estrangera ha sigut de 165.069 habitants, mentre que el de nacionalitat espanyola ha estat negatiu, de 6.523 menys. El saldo migratori extern ha estat positiu a totes les comarques i a l'Aran. Les majors taxes de migració neta s'han concentrat al Barcelonès (32,1‰), la Selva (27,9‰), la Garrotxa (25,3‰) i el Tarragonès (23,7‰). Les menors taxes s'han apuntat a les Garrigues (4,5‰), el Solsonès (6,3‰), el Pallars Sobirà (6,8‰) i el Pla de l'Estany (9,3‰).