L'Institut Coordenades de Governança i Economia Aplicada (Icgea) acaba de fer públic la seva última anàlisi, en la qual identifica 20 líders sanitaris que destaquen per les seves contribucions a l'àmbit de la Salut a Espanya, una vintena de noms que despunten per tenir potencial per donar resposta a les necessitats del futur des de les seves respectives competències i segments d'actuació.

Es tracta, com va assenyalar Jesús Sánchez Lambás, vicepresident executiu de l'Icgea, d'"aportacions rellevants que són clau per abordar el futur de la salut dels espanyols i generar noves iniciatives que permetin fer front als desafiaments més emergents en els diferents nivells i àrees de la sanitat".

El Grup de Treball de l'Icgea indica que un bon líder sanitari reuneix una sèrie de competències professionals i habilitats personals que li permeten gestionar de manera eficaç i des d'una visió estratègica; a més que compten amb capacitat per adaptar-se de forma àgil als desafiaments més immediats i establir metes assequibles a mitjà i llarg termini en defensa de la salut de la societat.

"Aquestes són algunes de les característiques que hem tingut en compte a l'hora de decidir si una persona és un bon líder. Depenent de l'organització que representi, l'àmbit on actuï i les seves competències assignades, se'ls exigirà uns requisits o d'altres; però tots han de tenir fonaments sòlids que representen els interessos dels ciutadans i ser impulsors de les innovacions que canvien el paradigma de la salut", apunten des de l'Icgea. Hi afegeix altres qualitats, com la capacitat d'assumir la transformació del sector, la capacitat de treballar en equip interdisciplinàriament, adoptar un model de governança ètic, just i equitatiu o tenir l'habilitat d'"analitzar situacions complexes i prendre decisions encertades, informades i efectives".

L'Icgea també ressalta la dimensió humana d'aquests 20 líders, els qui "han de comptar amb l'empatia i sensibilitat necessàries com per entendre i respondre a les necessitats emocionals, socials i físiques de la ciutadania, els qui, al cap i a la fi, són els beneficiaris de les mesures que implementen, els fàrmacs que desenvolupen o els avenços que impulsen. En depèn, en gran manera, el bon funcionament del teixit sanitari en un país administrativament complex per la descentralització, l'àmplia cobertura pública i la forta competència existent, entre altres factors."

20 referents en salut

L'anàlisi de l'Institut Coordenades recopila 20 líders del camp de la Sanitat classificats en quatre àmbits d'actuació: entitats públiques i privades, organitzacions científiques, companyies farmacèutiques i institucions polítiques.

En les entitats públiques i privades destaquen cinc noms: María Jesús Lamas, directora de l'Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (Aemps), de la qual recorda el paper clau que va tenir, juntament amb el seu equip, durant la pandèmia en la coordinació i negociació per a l'accés a les vacunes "mantenint un diàleg molt actiu amb els països europeus i els laboratoris de producció"; César Hernández com a director general de la Cartera Comuna de Serveis del SNS i Farmàcia; Eduardo Satué de Velasco, president de la Societat Espanyola de Salut Pública i Administració Sanitària (Sespas); Eduardo Pastor, president de Cofares, companyia líder de distribució de medicaments i productes sanitaris a Espanya i un agent estratègic dins de la cadena de valor del medicament; i Jesús Ponce, president de Farmaindustria, que des de la seva posició "promou un enfocament d'investigació, desenvolupament i accés centrat en les necessitats dels pacients i la col·laboració publicoprivada".

Quant a instituts d'investigació sanitària, resplendeixen uns altres cinc líders: Frances Posas, qui lidera l'Institut d'Investigació Biomèdica (IRB Barcelona), del que destaquen que "sota el seu lideratge, l'IRB Barcelona es dedica a trobar respostes eficaces a les que fer front a malalties com el càncer, la metàstasi, la diabetis i les malalties rares, contribuint significativament a l'avenç de la ciència i la medicina"; i María Blasco, del Centre Nacional d'Investigacions Oncològica (CNIO), qui ha assolit diverses fites significatives en el camp de la investigació oncològica, millorant a l'avenç del coneixement i el desenvolupament de noves teràpies per combatre el càncer i qui, des de la seva posició, destina esforços a la formació per activar l'interès en la investigació oncològica entre els científics més joves.

També Eloísa del Pino, la segona dona en convertir-se en presidenta de l'Agència Estatal Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), després d'agafar el relleu a Rosa Menéndez. Completen aquesta llista Marina Pollán, directora de l'Institut de Salut Carles III (ISCIII) des de gener d'aquest any; i María Buti, reconeguda pel seu treball en el desenvolupament d'estratègies per a la prevenció i el tractament de l'hepatitis B i C, que també està despuntant en l'estudi de l'hepatitis Delta des de l'Hospital Universitari Vall d'Hebrón.

En la indústria farmacèutica a Espanya, l'Institut Coordenades subratlla la figura de María Río i el seu rol essencial al capdavant de Gilead Sciences. Des de la seva posició com a vicepresidenta i directora general ha contribuït, d'una banda, a convertir la companyia en una de les biofarmacèutiques més actives i prometedores del sector; i, per un altre, a transformar la vida de milers de pacients amb malalties greus com el VIH, hepatitis virals i determinats tipus de càncer, fites que fan que avui sigui "una de les líders de la indústria farmacèutica espanyola".

Destaquen també Rick R. Suárez després d'assumir el 2020 la presidència de AstraZeneca Espanya i qui està aconseguint establir amb èxit el AstraZeneca Global Hub de Barcelona, un centre internacional d'investigació clínica que està impulsant avenços disruptius a nivell mundial. També Olga Insua, que porta quatre anys al capdavant d'Angelini Pharma a Espanya; Cristina García Medinilla, directora general de BeiGene Espanya i Portugal, companyia global focalitzada en càncer "la missió del qual és desafiar el model actual de I+D i evolucionar-lo per investigar d'una manera més ràpida i eficaç" per arribar a més pacients. I Rodrigo Gribble, CEO de Novo Nordisk España, companyia focalitzada en alguns dels grans problemes de salut pública com la diabetis, l'obesitat o les malalties cardiovasculars, patologies que afecten una gran part de la població espanyola i mundial.

En el pla polític, l'Instituto Coordenadas assenyala cinc consellers de sanitat. Destaca a Fátima Matute, que gràcies a la seva experiència com metge i la seva posició com consellera de Sanitat de la Comunitat de Madrid exerceix un lideratge innovador i té un fort compromís amb "la millora de la salut i el benestar dels madrilenys". De l'anestesiòloga i consellera de Sanitat d'Illes Balears, Manuela García, l'Icgea destaca el seu "compromís amb la millora contínua del sistema de salut a les Balears, posant un èmfasi particular en àrees crítiques com la prevenció i tractament del càncer, així com la millora de les condicions laborals per als professionals sanitaris".

Ressalta també l'experiència com a metge i compromís amb la salut pública de Jesús Fernández, que li permet exercir la conselleria de Sanitat de Castella-La Mancha, on s'està centrant a millorar la qualitat de l'atenció mèdica en la comunitat.

Tanquen el 'top 20' de líders en salut Alejandro Vázquez, que gràcies a la seva formació com a nefròleg, i després d'exercir en diferents hospitals com a director mèdic, "avui és un sòlid valor per exercir la conselleria de Sanitat de Castella i Lleó, des d'on duu a terme iniciatives significatives i de gran calat per a la població castellanolleonesa"; i la gestió com a consellera de Salut al País Basc de Gotzone Sagardui, que destaca per diversos assoliments "com el significatiu creixement del pressupost sanitari que, el 2024, superarà els 2.200 euros anuals per habitant".