Un total de 356 de menors, d'entre 14 i 17 anys, van ser denunciats per violència masclista en els deu primers mesos de 2017, segons ha informat el Govern espanyol en resposta a una pregunta parlamentària de la portaveu d'Igualtat del PSOE, Ángeles Álvarez. Aquesta xifra és la més alta dels últims nou anys, i suposa gairebé el triple de casos que els comptabilitzats el 2008.

A falta de comptabilitzar les dades que els cossos i forces de seguretat han d'aportar sobre novembre i desembre de l'any passat, el nombre de menors denunciats ja supera en més de mig centenar els registrats en tot 2016, quan es van comptabilitzar 302 denúncies. La xifra sobre aquesta matèria ha anat augmentant des de 2008, quan es van registrar 124 denúncies a menors per aquesta raó, fins a assolir els 285 el 2011 i els 310 el 2014. Un any després, el 2015, es va produir una petita baixada, fins a les 296 denúncies, però el 2016 i el 2017 el creixement va tornar per assolir els 356.

Més d'un centenar per abús sexual

Es pot destacar que l'edad de menors comptabilitzats és entre els 14 i els 17 anys perquè, segons la llei reguladora de la responsabilitat penal dels menors, aquells menors de 14 anys són inimputables.

Als 356 menors denunciats el 2017 per violència masclista, cal sumar els 118 que també van ser denunciats en els deu primers mesos de l'any passat per abús sexual, segons una altra resposta de l'Executiu a la mateixa diputada. En aquest cas, la xifra és una mica més baixa que en any anteriors, a falta, de nou, de sumar els dos últims mesos de 2017. En espera que el Govern apliqui a la normativa el Pacte d'Estat i que l'abús sexual sigui considerat una violència masclista, l'Executiu presenta per separat les denúncies sobre aquest delicte.

Per anys, la situació més crítica es va viure en 2008-2009. En ambdós anys el nombre de denúncies supero les 200, concretament, 262 el 2008 i 219 el 2009. La resta d'anys les xifres es van moure entre les 175 de 2012 i les 155 de 2015. Álvarez ha explicat que des del PSOE demanen "un pla de xoc" a l'Executiu i que es posin en marxa "les mesures preventives que recull el Pacte d'Estat" contra la violència de gènere, que es va aprovar en el Congrés el mes de setembre passat.

Importància de la indústria audiovisual

Aquestes mesures preventives, segons ha indicat la diputada socialistes, es mouen en "dues grans línies". Una d'elles es basa en l'àmbit educatiu. Álvarez ha precisat que moltes de les mesures que, en aquest sentit, s'inclouen en l'acord, "no estan vinculades al pacte educatiu", per la qual cosa "es podrien posar en marxa ja mateix".

L'altra gran línia té a veure amb el traspàs de les competències sobre aquesta matèria a ajuntaments i comunitats autònomes, una cosa que "encara no s'ha produït". Això permetria millorar, per exemple, les campanyes publicitàries que es fan des d'aquestes corporacions i que, per a Álvarez, han estat, en els últims temps, "timorates i poc efectives" perquè "estaven enfocades en pal·liar el problema" i no per "intervenir preventivament". En aquest sentit, la socialista ha recordat que, totes aquelles mesures que el Ministeri de Cultura de l'època de Zapatero va posar en marxa per ajudar a lluitar contra aquesta xacra juntament amb l'empresa audiovisual "s'haurien d'haver desenvolupat" i el PP "no ha fet res". "Hi ha falta de diligència", ha denunciat al portaveu del PSOE d'Igualtat, per destacar, la importància de la indústria audiovisual en aquesta matèria.

Entre les mesures que al seu dia va proposar la ministra Ángeles González Sinde, es troba la creació d'un 'segell' que classifiqui els continguts audiovisuals que promocionen la igualtat. "És molt útil per als pares o els educadors tenir un instrument per reconèixer els continguts d'alt contingut sexista, per exemple, i així saber quin tipus de contingut és accessible als menors", ha conclòs Álvarez.