Colòmbia, el país que segons proclama un anunci publicitari mai no ha cregut en la paraula impossible, s'ha despertat aquest dilluns 26 de setembre amb la brillantor de totes les paraules boniques i positives que vostè pugui imaginar: des del "sí", a "esperança" per arribar a la més desitjada "Pau". Cap a la mitjanit catalana, el Govern de Juan Manuel Santos i el líder de les FARC, Timochenko, firmaran a Cartagena d'Índies les 297 pàgines del que consta l'Acord de Pau pactat a l'Havana. Un acord en el qual la guerrilla lliurarà les seves armes i es posarà fi a una guerra que sumeixi 267.162 morts en els últims 50 anys.

Fins ara hi havia un altre lema publicitari que definia Colòmbia: "El risc és que et vulguis quedar". Amb la firma de l'Acord de Pau, Colòmbia confirma la seva capacitat per sorprendre't sempre, i un país en el qual la imaginació no té límits, que la realitat sol ser màgica.

El "no" d'Uribe

Està demostrant aquest país una majoria d'edat que vol aprofitar per reinventar-se en un país millor, per exhibir un pluralisme inimaginable i construir una democràcia sòlida i gairebé perfecta. Pot ser que tot sigui il·lusionisme. I que les bones paraules i els gestos amables i les ganes de conviure en pau, i els desitjos de reconciliació de tots els seus ciutadans trobi entre ells també opositors com l'exvicepresident Álvaro Uribe que es va plantar a Cartagena amb seguidors del "no". Ciutadans que no obliden i que mantenen les ferides que va deixar el terrorisme. Però avui en general els colombians creuen que el seu país té un paradís per descobrir.

Santos ha semblat respondre en la missa prèvia a la firma, oficiada pel secretari d'Estat del Vaticà, el cardenal Pietro Parolin, a la qual ha assistit el rei Joan Carles entre altres personalitats desitjant que Colòmbia pugui convertir-se en una sola família, en la qual ningú no se senti sol ni exclòs

Cap a les 12 de la matinada catalana, al Pati de Banderes del Centre de Convencions, a Cartagena d'Índies, davant de 2.500 testimonis en directe, la guerrilla acceptarà lliurar les seves armes, abandonar la guerra, que els delictes més greus siguin jutjats i a comprometre's a participar d'una convivència en pau i a la reconciliació amb tot el país.

I el Govern de Santos s'estarà comprometent a garantir la seva seguretat, a una justícia digna, a ajudar la integració de la guerrilla com a partit polític, com també a destinar molts diners, tot el que ha fet servir en el conflicte armat, per executar plans de desenvolupament a les zones més afectades per la violència.

La mort de la bala i l'exorcisme a què s'ha volgut sotmetre Colòmbia ha tingut com a música de fons en l'Aida de Verdi, una marxa triomfal que sembla dir que en aquesta firma no hi havia derrotats ni vençuts.

No juga la selecció Colòmbia, però el país s'ha despertat amb la seva gent vestida amb els colors patris, encara que a Cartagena lluïa el blanc com a símbol de la pau. Dins d'aquest país ple de contrastos que és Colòmbia, Cartagena, on San Pedro Claver, el jesuïta català nascut a Verdú, allà pel segle XVII es va convertir en el defensor dels esclaus, ha acabat per convertir-se en una ciutat emmurallada que s'ha obert al món de la Pau.

El plebiscit: vida o mort

Diumenge vinent, 2 d'octubre, el poble colombià està cridat a ratificar l'acord en un plebiscit en el qual ha de donar un "sí" o un "no". Sembla mentida però fins i tot en això ha volgut ser diferent aquest país. El plebiscit, com ha dit l'alt comissariat per a la Pau, Sergio Jaramillo, "és literalment una decisió de vida o mort".

No està malament la frase per a la votació més important que viurà aquest país que també creu que el "diable té moltes disfresses".