Encara que no hi ha hagut confirmació oficial per part de la família, tot apunta que el càncer que s'ha emportat la vida d'Álex Lequio, el fill d'Ana Obregón, és el sarcoma d'Ewing. És un tipus rar de càncer que normalment comença a l'os, sobretot a la pelvis, la paret toràcica o les cames, i es presenta principalment en nens i adolescents.
Representa només l'1,5% de tots els càncers infantils i és el segon tipus de càncer d'os més comú en la infantesa, després de l'osteosarcoma. Encara que no se sap amb certesa per què algunes persones desenvolupen sarcoma d'Ewing, sí que s'han identificat mutacions a certs gens a les cèl·lules tumorals que causen aquest càncer, com és el gen EWSR1 al cromosoma 22 i el gen FLI1 al cromosoma 11. Aquestes mutacions genètiques poden ocórrer espontàniament i no necessàriament s'hereten d'un altre familiar.
De fet, no hi ha factors de risc coneguts per al sarcoma d'Ewing que facin que una persona sigui més propensa que una altra a desenvolupar aquest càncer. Per tant, el diagnòstic es basa en l'aparició dels símptomes: cansament general, dolor en la part afectada, fractura de l'os sense que hi hagi una causa molt evident, febre, aparició de bonys sota la pell i pèrdua de pes.
Aproximadament el 87% dels sarcomes d'Ewing són sarcomes de l'os. Els altres tipus es formen en els teixits tous, com el cartílag. Però poden estendre's a altres parts del cos, i produir una metàstasi. Les àrees que el càncer ataca més fàcilment són altres ossos, la medul·la òssia i els pulmons.
Per al diagnòstic es fan diferents proves: radiografia, gammagrafia òssia, tomografia computada o ressonància magnètica. Si sembla que hi ha algun tumor, es fa a continuació una biòpsia, que consisteix a prendre una mostra de teixit ossi. També es pot demanar una anàlisi de sang, una biòpsia de medul·la òssia i altres exploracions quan sigui necessari, per determinar si el càncer s'ha disseminat a altres llocs.
Una vegada s'ha fet el diagnòstic definitiu, els tractaments més comuns són, en primer lloc, la quimioteràpia, generalment durant 6 o 12 mesos. També es pot dur a terme un tractament de radioteràpia, que se sol fer servir per reduir la mida d'un tumor o evitar que es propagui.
En alguns casos, es pot extirpar quirúrgicament el tumor i, si cal extreure molta quantitat d'os, es reemplaça amb un empelt ossi o os artificial. Un altre tipus de tractament és de les cèl·lules mare que, mitjançant un trasplantament, s'introdueixen a la medul·la òssia per estimular el creixement saludable de les cèl·lules òssies.
Quant a la supervivència, segons l'Associació Espanyola Contra el Càncer, ha anat en augment en els últims anys, gràcies al progrés dels tractaments multimodals, és a dir, aquells que combinen quimioteràpia, cirurgia i radioteràpia. D'aquesta manera s'ha passat d'una supervivència als 5 anys del 44% al 68% (localitzats) i als 10 anys del 39% al 63%. També s'ha observat una millora en els casos metastàtics.