L'esperança de vida no deixa de créixer en els últims anys, la qual cosa està produint una autèntica revolució a tots els nivells, també en el sanitari. Les polítiques han hagut d'adaptar-se i passar a un model centrat en la cura de les persones grans, que visquin més anys, però que requereixin més atenció a causa de malalties cròniques o incapacitats. Així com en els hospitals, centres de salut i altres existeixen professionals que els atenen, a la llar la majoria de les vegades són familiars o altres persones que no són professionals i han d'enfrontar-se a situacions complicades.
"Tenim un repte molt important al davant i nosaltres com a cuidadors professionals, considerem fonamental donar suport i regular la funció que duen a terme totes aquestes persones, amb una càrrega emocional i psicològica brutal, que moltes vegades minva enormement la seva salut mental i, a més, no compten amb la formació necessària per enfrontar-se a aquesta situació", afirmen des del Consell General d'Infermeria.
Segons les últimes dades publicades per la Societat Espanyola de Geriatria i Gerontologia, un estudi de la Universitat Pompeu Fabra (Barcelona) calcula que el 34% de les persones majors de 65 anys necessiten suports o cures en el seu dia a dia. A més, s'estima que més del 85% dels cuidadors no professionals són dones, el que augmenta encara més el biaix de gènere que ja hi ha en la societat, discriminant-les i posant-les una vegada més en el punt de mira d'un món que perpetua comportaments i situacions masclistes.
"Moltes d'aquestes dones es veuen obligades a abandonar la seva vida social i laboral per fer-se càrrec dels seus familiars i no ens podem fer el desentès a aquesta situació. Cal donar-los suport amb recursos econòmics, però també amb recursos sanitaris. Han de poder acudir a professionals experts que els assessorin i donin les claus per conèixer com enfrontar-se a aquesta realitat que els ha vingut sense previ avís i pot afectar-los enormement", apunten des d'aquesta institució.
La pandèmia de la Covid-19 ha agreujat enormement la situació tant de les persones dependents com la dels seus cuidadors. Si millorar la vida d'aquestes persones ja era un repte el 2019, ara, després de 20 mesos duríssims de crisi sanitària, es fa encara més necessari abordar aquesta realitat. "Ara ja no val com a excusa la pandèmia, les administracions han de treballar per i per a la societat. Una societat entre la que es troben aquests cuidadors, que han de deixar de ser invisibles per ser una part activa en els pressupostos i lleis del nostre país," recalca el president de les infermeres.
És necessari abordar problemes com la frustració que moltes vegades asseguin aquests cuidadors per considerar que no són prou capaços d'atendre als seus familiars de la millor manera possible. És important que sàpiguen que s'estan enfrontant a una situació desconeguda per a ells i que, a més, han de prendre el seu temps. Cal recordar-los que han de descansar i que, per descomptat, poden equivocar-se sense ser culpables de res. Voler desconnectar i dedicar-se temps no ha de suposar una llosa més sobre la seva esquena, sinó ser una via d'escapada per a aquests moments tan complicats.
Per si fos poc, la Llei de la Dependència va néixer sense finançament específic i després de 15 anys de la seva publicació els ajuts a persones dependents i les seves famílies arriben tard i són insuficients, és necessari incrementar el finançament en dependència i prioritzar la cura i atenció dels cuidadors no professionals. Cal evitar que claudiquin en la seva tasca de cuidadors i per a això les infermeres i infermers juguen un paper protagonista, facilitant recursos de suport, proporcionant formació i educació sanitària, avaluant la possible claudicació del cuidador i generant alternatives a temps que serveixin de suport i afavoreixin la continuïtat de les cures no professionals, millorant d'aquesta forma la qualitat de vida de les persones amb dependència i patologies cròniques complexes.