No només són el menjar i l'exercici. L'obesitat és un problema que està als nostres gens i els científics fa temps que estan estudiant el perquè. Un dels camins que s'està seguint té a veure amb l'evolució. Els humans i els ximpanzés compartim seqüències de l'ADN gairebé idèntiques, tanmateix, al llarg de l'evolució, la forma en què aquest ADN s'empaqueta dins de les cèl·lules grasses va canviar. I amb això va disminuir la capacitat dels éssers humans per convertir el greix dolent que emmagatzema calories en un de bo, que les crema.

Aquesta és l'explicació ―grosso modo― d'un nou estudi dut a terme per la Universitat de Duke, concretament pel seu departament de Biologia, que ha estat publicada per la revista Genome Biology and Evolution.

La investigació

Segons els investigadors, mentre que altres primats tenen menys de 9% de greix corporal, els humans en tenen entre un 14% i un 31% en valors normals. És a dir, els éssers humans arriben a triplicar el percentatge. Però no només això. Per dur a terme l'estudi, van comparar mostres de greix d'humans, ximpanzés i una espècie de primat més relacionada, els macacos rhesus.

Van utilitzar una tècnica anomenada ATAC-seq, mitjançant la qual van analitzar el genoma de cada espècie per trobar diferències en l'empaquetament de l'ADN dins de les cèl·lules grasses. És important, en primer lloc, tenir en compte una cosa: existeixen diferents tipus de greix. L'anomenada grassa blanca emmagatzema calories i és la responsable dels poc saludables sacsons, mentre que el greix marró s'encarrega de generar calor i mantenir la nostra temperatura corporal utilitzant la blanca.

Normalment, la major part de l'ADN dins d'una cèl·lula s'enrotlla al voltant de les proteïnes, de manera que només certes regions queden prou lliures com per a ser accessibles a la maquinària cel·lular que activa i desactiva els gens. Els investigadors van identificar aproximadament 780 regions de l'ADN que eren accessibles en ximpanzés i macacos i que ajuden a convertir el greix d'un tipus a l'altre. Tanmateix, aquestes regions s'havien agrupat molt més en humans fins al punt de fer-les més inaccessibles.

És a dir, segons l'estudi, el fet que les zones de l'ADN que ajuden a convertir el greix blanc en marró estiguin més tancades en el cas dels humans, i no en els ximpanzés, és una de les raons que expliquen per què tenim més tendència a engreixar.

La raó d'aquest canvi evolutiu

Els científics creuen que els primers homes en la prehistòria potser necessitaven engreixar més com una font addicional d'energia per alimentar als nostres cervells en creixement o per protegir-se del fred. I per això es va produir la transformació. De fet, des dels sis a vuit milions d'anys que han passat des que els humans i els ximpanzés van prendre camins separats en l'evolució, els cervells humans gairebé s'han triplicat en mida, mentre que el dels altres primats pràcticament s'han mantingut.

Tot i que encara és aviat, aquest estudi és interessant en tant que obre noves vies per entendre per què es produeix l'obesitat, així com possibles tractaments a futur que tinguin a veure amb la nostra càrrega genètica.