Un recent estudi del prestigiós Institut Karolinska suec ha revelat que els nadons que neixen amb baix pes tenen més possibilitats de tenir una pitjor condició cardiorespiratòria quan siguin més grans que els que venen al món amb un pes normal.
El treball científic ha estat publicat a la revista JAHA i les seves troballes han portat els autors a posar l'accent en la importància de recórrer a esquemes de prevenció de control de pes en les criatures, durant l'embaràs de les mares.
Malgrat que no sigui un aspecte a què habitualment fem molta atenció, comptar amb una bona aptitud cardiorespiratòria és rellevant per mantenir-se saludable. Tant és així, que una capacitat respiratòria adequada redueix el risc de tenir diferents malalties i pot prevenir, fins i tot, casos de mort prematura.
Així mateix, els científics es mostren alarmats a causa que l'aptitud cardiorespiratòria està disminuint a nivell mundial, tant per a joves com per a adults. De fet, un recent estudi va mostrar que la proporció d'adults suecs amb baixa aptitud cardiorespiratòria va passar del 27 per cent el 1995 al 46 per cent el 2017. Unes xifres que reflecteixen que la caiguda de la capacitat pràcticament s'ha duplicat en dues dècades.
Aquestes dades van impulsar els experts a preguntar-se quines eren les causes de la mala salut cardiorespiratòria, i van ser capaces d'identificar dues raons principals que ho expliquen. D'una banda, una creixent inactivitat física i, per una altra, factors genètics. A més, en el recent treball de l'Institut Karolinska van aparèixer el part prematur i el baix pes associat al mateix, comclaus a l'hora de tenir una baixa aptitud cardiorespiratòria més endavant en la vida.
La investigació
En aquest estudi, els científics volien comprovar si el baix pes en néixer tenia o no alguna rellevància en la futura capacitat respiratòria en persones nascudes després d'un embaràs d'entre 37 i 41 setmanes. Per a això, van realitzar un seguiment a més de 280.000 homes des de la seva arribada al món fins que van complir amb el servei militar obligatori entre els 17 i els 24 anys.
Els investigadors van trobar que els que havien nascut amb un pes més important tenien un rendiment clarament major en la prova d'aptitud cardiorespiratòria. Tant que per cada 450 grams de pes extra en néixer (en nadons nascuts a les 40 setmanes), la capacitat màxima de treball en una bicicleta estàtica augmentava en una mitjana de 7,9 watts de força.
Es van trobar que la relació era estable en totes les categories d'índex de massa corporal (IMC) en l'edat adulta i molt similar en una anàlisi de subgrups de més de 52.000 germans. Un fet que suggereix que l'IMC i els factors genètics i ambientals compartits per si sols no poden explicar el vincle entre el pes en néixer i l'aptitud cardiorespiratòria.
Segons l'opinió dels autors de l'estudi, "la magnitud de la diferència que observem és alarmant. L'augment observat de 7,9 watts per cada 450 grams de pes extra en néixer, en un nadó nascut a les 40 setmanes, es tradueix en un augment d'aproximadament 1,34 en l'equivalent metabòlic (MET), que s'ha associat amb una diferència del 13 per cent en el risc de mort prematura i una diferència del 15 per cent en el risc de desenvolupar malalties cardiovasculars".
Els investigadors creuen que les troballes són molt importants per a la salut pública, ja que al voltant del 15 per cent dels nadons nascuts a tot el món pesen menys de 2,5 quilos en néixer i l'aptitud cardiorespiratòria té implicacions importants per a la salut dels adults.