Aquest divendres, 19 d'abril, se celebra per primera vegada el Dia Mundial del Fetge, impulsat per diferents organitzacions per visibilitzar patologies com les hepatitis virals, el fetge gras o la cirrosi, que, davant de la falta de conscienciació i implementació de les estratègies adequades, s'han convertit, en alguns casos, en una epidèmia silenciosa que augmenta any a any.

Així, el 19 d'abril passa a ser un dia en què reivindicar una atenció més gran a totes les malalties hepàtiques. "Encara que les causes de les diferents malalties hepàtiques siguin diferents –hepatitis virals, consum d'alcohol, trastorns metabòlics, malalties autoimmunes o genètiques– tenen en comú el camí de progressió cap a la cirrosi, l'estadi més evolucionat de la malaltia fins al càncer de fetge", indica el doctor Manuel Romero, president de l'Associació Espanyola per a l'Estudi del Fetge (AEEH).

Per la seva part, la Federació Nacional de Malalts i Trasplantats Hepàtics (Fneth) assenyala que "causes com la diabetis tipus 2, associada amb la resistència a la insulina i la hiperglucèmia, l'ús prolongat o inapropiat de certs medicaments i substàncies tòxiques o les malalties autoimmunes i hepàtiques, poden danyar el fetge i derivar en malalties hepàtiques".

No obstant això, l'obesitat i l'excessiu consum d'alcohol són els dos grans reptes de salut hepàtica, els quals han fet saltar les alarmes entre els professionals de la salut pel seu augment entre la població més jove i per la inactivitat de les administracions espanyoles.

L'alcohol suposa la primera causa de cirrosi hepàtica i de necessitat de trasplantament hepàtic. Sol, o associat a altres orígens, representa fins al 55% dels casos de càncer de fetge, la qual cosa es tradueix que afecta més de 456.000 persones al nostre país, aproximadament. Per la seva part, l'obesitat s'instaura com un dels principals factors de risc de l'esteatosi hepàtica metabòlica, més coneguda com a fetge gras. I, encara que pugui semblar una malaltia menor, podria convertir-se en la primera causa de cirrosi al món.

Els experts coincideixen en el qual part de la solució rau en l'estreta col·laboració de tots els agents implicats per aconseguir l'èxit en prevenció i abordatge de les malalties hepàtiques, seguint l'èxit assolit en altres patologies, com les hepatitis virals, que avui compten amb un millor maneig gràcies al seu coneixement. És el cas de l'hepatitis C.

Hepatitis virals

El Dia Mundial del Fetge representa, per tant, una bona oportunitat per reflexionar sobre els èxits assolits en el camp de la salut hepàtica, així com per destacar els esforços i avenços significatius a Espanya.

És el cas del virus de l'hepatitis C, que, durant molt temps, va suposar una càrrega per a la salut pública, amb milers de persones afectades per aquesta malaltia crònica del fetge a Espanya, que necessitaven una solució urgent davant d'una patologia que era altament mortal. Però en els últims deu anys, Espanya ha aconseguit progressos extraordinaris en l'eliminació d'aquesta infecció. Un triomf producte de la suma de la innovació terapèutica eficaç, la millora en termes d'accés al tractament i a un alt estàndard en el garbellament i diagnòstics dels pacients.

"L'hepatitis C és un paradigma en la història de la medicina. No hi ha res que se li sembli perquè aquest virus es va descobrir a finals dels anys 80. L'any 89 es va convertir en la principal causa de malaltia hepàtica a Occident, la principal causa de cirrosi, d'indicació de trasplantament i de causa de càncer de fetge. En aquests 35 anys hem estat capaços de donar-li la volta a la situació i estem a punt d'eliminar la malaltia. No hi ha cap exemple així en cap altra àrea de la medicina", apunta el doctor Romero.

La teràpia curativa va arribar a Espanya oferint altíssimes taxes de curació en pacients amb hepatitis C. "Ara mateix, tenim uns tractaments que són un somni fet realitat. Són fàrmacs que es prenen una vegada al dia, no tenen efectes adversos i curen el 100% dels pacients", afegeix el president de l'AEEH.

Es pot destacar que la curació de l'hepatitis C ha permès reduir un 84% els trasplantaments de fetge i, en conseqüència, les seves múltiples conseqüències per als pacients, que van "des del rebuig de l'òrgan o infeccions fins a un canvi de la qualitat de vida per canvis d'hàbits i ús continuat de medicaments", indiquen des de la Fneth.

Els resultats d'aquests esforços no han passat desapercebuts. Espanya es troba avui entre els països líders en l'eliminació de l'hepatitis C a nivell mundial, amb taxes que han superat les expectatives i han portat al país a estar a prop d'assolir l'objectiu d'eliminació abans de 2030 establert per l'Organització Mundial de la Salut (OMS).

"Gràcies a la col·laboració i el compromís de les administracions públiques, els professionals sanitaris, les associacions de pacients i la indústria, hem aconseguit avui dia que més de 150.000 persones s'hagin tractat. Aquestes dades indiquen que puguem convertir-nos al segon país del món en aconseguir l'eliminació de l'hepatitis C, el que suposaria un gran èxit", recalca Marisa Álvarez, directora de Medical Affairs de Gilead a Espanya.

Per a això, és clau continuar amb els programes de garbellament. Només així serà possible arribar a les poblacions vulnerables o "perdudes" dins del sistema sanitari, de les que s'estima que al voltant de 22.500 viuen amb la infecció activa sense diagnosticar. És per això per la qual cosa la col·laboració publicoprivada és essencial. "Continuem treballant fermament per eliminar l'hepatitis C el 2030, tal com marca l'objectiu fixat per l'OMS. Per a això, continuem col·laborant amb professionals sanitaris, societats científiques, autoritats i organitzacions de pacients per continuar millorant el diagnòstic, la vinculació al sistema sanitari i el maneig i cura dels pacients amb hepatitis virals", afegeix Marisa Álvarez.

Tal com assenyala Romero, en els últims 35 anys "hem estat capaços de donar-li la volta a la truita i estem a punt d'eliminar la malaltia. Això no té cap exemple en cap altra àrea de la medicina: ni en neurologia, ni en pneumologia, ni en cardiologia, ni en cap altra àrea. Per què? Perquè és una malaltia crònica que som capaços de curar i, fins ara, no som capaces de curar la majoria", explica, amb referència a altres malalties cròniques hepàtiques.

Un altre tipus d'hepatitis, el virus de l'hepatitis Delta, també suposa un assoliment recent en l'ampli àmbit de l'Hepatologia. "Han estat necessaris més de 40 anys, per aconseguir un tractament eficaç per poder oferir als pacients amb aquest tipus d'hepatitis", conclou Marisa Álvarez.

El VHD és la més greu de les hepatitis virals, sent una malaltia potencialment mortal que només afecta persones infectades pel virus de l'hepatitis B (VHB). S'estima que afecta al 5% de les persones que tenen hepatitis B (VHB), amb una prevalença global de més de 12 milions de persones i entre 5.000 i 7.000 a Espanya, aproximadament.