Quan les parelles decideixen tenir fills, és normal durant molt temps que els nens es col·loquin en primer pla i la relació entre els pares passi a tenir menys importància. Ara, un nou estudi ha analitzat com el vincle que existeix entre ambdós té conseqüències a llarg termini en la vida dels fills. La investigació ha estat realitzada per experts de la Universitat de Michigan i la Universitat McGill a Quebec i ha estat publicada a la revista Demography.
Els experts van entrevistar les parelles avaluant el seu nivell d'afecte. A continuació, van realitzar un seguiment als fills d'aquestes parelles durant 12 anys per documentar la seva educació i conductes maritals. Els investigadors van descobrir que els fills de pares que tenien un fort vincle d'amor entre ells, van estar més temps a l'escola, van estudiar més i es van casar més tard.
Segons els experts, "demostrar i proporcionar evidència que l'amor, un component emocional fonamental en la família, també té un llarg impacte en la vida dels nens és important per comprendre la profunditat de la influència familiar en el desenvolupament de les persones".
L'estudi es va dur a terme al Nepal, on fins a la dècada dels setanta la majoria dels matrimonis eren concertats. Tanmateix, des d'aleshores, la situació ha canviat i les persones escullen els seus propis acompanyants en la major part dels casos. A part, des dels anys setanta, l'educació s'ha generalitzat. Els nens comencen a assistir a l'escola als 5 anys i acaben la secundària després del grau 10 (equivalent a 3r de la ESO), quan obtenen el seu certificat de final d'estudis. Menys del 3% de les dones casades entre 15 i 49 anys l'havien obtingut el 1996, davant el 25% del 2016. El 31% dels homes el van obtenir el 2011, davant el 36.8% del 2016.
En totes aquestes xifres es va poder comprovar que el tipus de vincle entre els pares va tenir una incidència important. Ara, els investigadors volen que la seva pròxima investigació consisteixi a identificar quina és la raó per la qual la relació parental influeix en els fills d'aquesta manera en concret. La seva idea és quan els pares se senten més segurs amb el seu vincle i no ho perceben com un problema, tendeixen a invertir més en els seus fills, la qual cosa fa que els nens estudiïn durant més temps.
A més, un entorn tranquil influeix també en la felicitat dels nens i senten menys necessitat d'escapar-se del niu. Així mateix, perceben els pares com a models a seguir i es prenen més temps en trobar la persona adequada per imitar la relació que han tingut els seus pares. El curiós de l'estudi és que els resultats no es van veure influïts per altres factors com la classe social, l'ètnia, la capacitat d'accés als estudis... És a dir que va ser una qüestió transversal que tenia més que veure amb el tipus d'ambient que han viscut en les seves famílies.