La campanya que vindrà estarà marcada per les intervencions pròpies del context internacional. El secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, s'ha erigit aquest dilluns com a màxim defensor de l'Estat del Benestar, front les polítiques del Partit Popular. La resposta ha vingut motivada per la carta que el president en funcions, Mariano Rajoy, ha enviat al president de la Comissió Europea, Jean Claude-Juncker, prometent més ajustos la segona part de l'any 2016, després de d'assegurar al diari econòmic Financial Times la setmana anterior que abaixaria impostos.

"Rajoy menteix sense pudor, va dir que no tocaria l'educació i la sanitat. Diu una cosa a Brussel·les i la contrària a Espanya. Crec que els espanyols tenen el dret de saber quines retallades farà el seu govern" ha s'ha tornat Sánchez en un esmorzar informatiu a Madrid envoltat d'empresaris, periodistes, polítics i altres personalitats convidades. "No puc prometre que no baixaré els impostos, com fa Rajoy, sinó prometo que no pujaré ni un cèntim a les classes mitges i treballadores, sinó a les grans corporacions" ha reblat.

La qüestió ha emergit en un moment en què la Comissió va decidir aplaçar per després de les eleccions del 26-J la multa a Espanya per l'incompliment dels objectius de dèficit, i l'elevat endeutament, una qüestió que havia estat molt criticada per Ciutadans, PSOE, Podemos. En aquest escenari, apunten els economistes, el proper govern de l'Estat quedaria compromès a fer retallades que serien entorn de 10.000 milions d'euros.

Segons Sánchez, la via per finançar elements com el pacte de Toledo i el sistema públic de pensions, ara compromès per la reducció de cotitzacions dels treballadors a la seguretat social, seria possible a partir de generar un impost específic a les grans fortunes. Aquesta reforma fiscal progressiva vindria acompanyada d'una auditoria de la despesa pública, per evitar les despeses a parer seu "superflues" en l'administració de l'Estat. 

La socialdemocràcia i Felipe

Els socialistes han decidit retornar a dècades passades en els seus posicionaments. El primer gest de retorn al felipisme va ser l'equip del qual va envoltar-se pel seu "govern a l'ombra", amb personalitats pròximes a l'expresident Felipe González. El segon gest va ser al míting de diumenge, convidant González i José Luís Rodríguez Zapatero. Front "les polítiques del PP", el PSOE revindica centrar els esforços contra l'atur de llarga durada, les pensions i el pacte educatiu. És a dir, el llegat del socialisme espanyol.

Si depèn d'Iglesias...

A Ferraz mantenen la idea de plantejar les eleccions com un plebiscit sobre Rajoy Sí o Rajoy No. Per aquest motiu, Sánchez ha carregat contra el líder de Podemos, Pablo Iglesias, per no haver afavorit la seva investidura en cap de les dues ocasions. "Només hi haurà canvi si guanyem, perquè si depèn Iglesias no hi haurà un president socialista" ha reblat. La justificació es remonta a l'advertència que la setmana anterior havia fet la presidenta andalusa, Susana Díaz, afirmant que només governaria Sánchez si guanyava. 

El sorpasso i la sorpesa

Segons enquestes recents, la coalició Unidos Podemos es postula com capaç de fer l'anomenat sorpasso al PSOE. "Respecto les enquestes [però] al desembre ens donaven tercerca o cuarta força, no ens donaven més enrere perquè no hi havia més forces polítiques que poguessin competir amb nosaltres" ha sentenciat. "Prefereixo parlar no del sorpasso, sinó a la sorpresa a Mariano Rajoy", ha comentat sobre el tema entre riures dels assistents.

Santamaría no

"Crec que ha governar algú que hagi estat votat pels ciutadans". Amb aquesta contundència ha parlat Sánchez sobre la possibilitat que la vicepresidenta en funcions, Soraya Sáenz de Santamaría, fos una interlocutora possible en les negociacions posteriors a les eleccions del 26 de juny, en cas que Rajoy decideixi fer un pas al costat, i cedir el torn a la 'Menina'.