La vicepresidenta tercera del govern espanyol, Nadia Calviño, ha promès al govern alemany reformes fortes en l'economia espanyola a canvi de rebre part dels 750.000 milions d'euros d'ajudes de la UE per mitigar les conseqüències econòmiques de la Covid, però li demanen que ho compleixi, segons informa el diari Die Zeit, que ha parlat amb la ministra d'Economia espanyola.
Entre les mesures que demana la UE, i que Calviño hauria acceptat, hi ha la fi del monocultiu turístic, la pujada de l'edat de jubilació i la contenció en les pensions i en els pressupostos generals, i que el 37% de les ajudes s'han de dedicar a la lluita contra el canvi climàtic i el 20% a la digitalització. També, la fi del consum energètic del carbó i l'extensió dels vehicles elèctrics.
El rotatiu alemany liberal de centreesquerra no amaga que Calviño ha causat una fenomenal bona impressió al ministeri d'Economia alemany, dirigit per la CDU d'Angela Merkel, i per extensió a Brussel·les, perquè ha acceptat totes les peticions sense dir ni piu. "Al ministeri d'Economia de Berlín la diuen "la triomfadora espanyola", i un portaveu de la Comissió Europea a Brussel·les la lloa perquè es mostra "molt, molt compromesa" amb les reformes", explica. L'eurodiputat dels Verds alemanys Sven Giegold també en té bona opinió.
"La senyora Calviño fa un pla: Brussel·les reparteix milers de milions en ajudes per la Covid. Però receptors com Espanya abordaran les reformes importants", diu Die Zeit
El diari apunta que Espanya serà un dels principals receptors de les ajudes, i que la UE voldria que, si funciona correctament, servís de model per a altres països receptors. "Però els països receptors no s'han de limitar a gastar diners, sinó a invertir-los de cara al futur i impulsant tota mena de reformes econòmiques", precisa. Això és possible amb Podemos dins el govern espanyol? És una pregunta que es fa evident, i potser està en l'origen dels enfrontaments creixents entre els dos socis de la Moncloa.
La mateixa Calviño insisteix en una conversa amb Die Zeit que Espanya serà una bona receptora dels fons europeus. Però el rotatiu alemany revela els dubtes de la UE i Alemanya per com s'aplicaran aquests diners. "Allargar la mà per rebre finançament de la UE no és cap problema; el problema és que es compleixin els requisits que posa la UE i invertir de forma molt ràpida", apunta.
El Parlament Europeu va votar dimarts el pla d'ajudes de 750.000 euros per reactivar l'economia, i principalment seran diners que es destinaran a Itàlia i Espanya. En el cas espanyol representarà el 5,2% del seu PIB, mentre que les que demana Alemanya només són del 0,7% del PIB. A finals d'abril els plans han d'estar correctament presentats, i al juliol començaran a moure's diners.
El diari adverteix que alguns economistes, com Antonio Roldán, asseguren que a Espanya s'està produint picaresca i alguns projectes que haurien de rebre fons no són reals. "Explica una conversa amb una empleada de l'ajuntament d'una ciutat costanera: el govern li havia encarregat que planifiqués 10 milions d'euros provinents de la UE per instal·lar sostres solars en un centenar d'edificis públics, però a la ciutat no n'hi havia tants", indica. Die Zeit pregunta a Calviño sobre aquest fet, i la seva resposta és confusa: això no ha de ser la norma.
El rotatiu no amaga que els precedents són per sospitar. Posarien els pèls de punta als països frugals. "En el darrer període pressupostari, només una tercera part dels fons destinats per la UE a Espanya finalment es van pagar. El país no va complir les condicions que imposava Brussel·les en molts projectes", recorda. Caviño promet i repromet que Espanya canviarà.