Els 66 diputats que sumen Junts per Catalunya (JxCat) i ERC al Parlament podrien quedar reduïts a 59 vots. Serà així si finalment els dos grups independentistes rebutgen acceptar la suspensió temporal dels diputats encausats per l'1-O, que ha reclamat el jutge del Suprem, Pablo Llarena. Aquesta és, segons diferent fonts, l'opció que ara mateix tindria més força, tot i que impedirà recórrer no només a la delegació del vot sinó també a la possibilitat que altres membres de les respectives candidatures assumeixin les funcions dels afectats, tal i com proposava el magistrat en la seva interlocutòria.

La decisió afecta el president a l'exili, Carles Puigdemont, i els cinc diputats empresonats a Lledoners, tres de JxCat -Jordi Sànchez, Josep Rull i Jordi Turull- i dos d'ERC -Oriol Junqueras i Raül Romeva-. La interlocutòria no inclou el també diputat d'ERC Toni Comín perquè el jutge va acceptar la seva petició per recórrer el processament la qual cosa el va deixar fora de la suspensió. No obstant, des que es van aixecar les mesures cautelars de Comín a Brussel·les tampoc pot argumentar cap impediment per acudir al ple que li permeti delegar el vot i a finals de maig va retirar la petició de delegació.

L'opció de no acceptar la suspensió, que hauria estat acordada amb els presos de Lledoners, assumeix la pèrdua del vot en el ple, però evita que els diputats perdin els seus escons. La interlocutòria del magistrat plantejava evitar que les majories parlamentàries es veiessin alterades a través d'una "suspensió temporal" dels diputats empresonats que comportaria que les seves funcions fossin assumides provisionalment per altres integrants del grup.

La resposta a la suspensió ha estat una de les principals qüestions que han analitzat els diputats de JxCat durant la reunió de tres dies que han mantingut des de dimecres passat a Brussel·les. També l'està valorant ERC, que es prepara igualment per celebrar una trobada extraordinària del grup.

La reunió dels diputats de JxCat ha insistit a situar la línia vermella irrenunciable en el manteniment de l'escó de Carles Puigdemont -per conservar l'opció a ser president de la Generalitat és imprescindible que continuï com a diputat-, i ha deixat clara la disposició del grup a defensar la no suspensió dels diputats encausats si aquesta és la decisió que compta amb el suport dels presos.

La forma com s'hauria d'implementar aquest acord és una altra de les qüestions a debatre. Tot i que des del primer moment s'ha argumentat que qualsevol decisió sobre la suspensió d'un diputat s'ha de sotmetre a la consideració de la Comissió de l'Estatut dels diputats, si l'opció final s'inclina per assumir la pèrdua del vot dels presos però no la seva suspensió, aquest pas podria no ser necessari, segons algunes fonts.

Tot plegat està encara pendent de l'acord definitiu entre JxCat i ERC. No obstant, uns i altres coincideixen que davant la majoria precària de què disposa l'independentisme al Parlament, i la dificultat de poder comptar amb els quatre vots imprescindibles de la CUP, la pèrdua de sis vots de JxCat i ERC pot convertir-se en un mal menor, atès que votacions fonamentals dels propers mesos, com la dels Pressupostos, tenen gairebé nul·les possibilitats de comptar amb els anticapitalistes i per prosperar necessitaran igualment al PSC i els Comuns.

D'altra banda, la pérdua del vot arran de la interlocutòria provocarà, en cas de confirmar-se, una alteració de les majories parlamentàries, la qual cosa es convertirà en un nou front de denúncia dels independentistes. Al mateix temps, el fet que els diputats no renunciïn als escons els permet, si en algun moment es considera convenient, tornar a reclamar la delegació d'unes funcions que mai no hauran abandonat.

La complexitat de la situació creada per la interlocutòria de Llarena queda il·lustrada pel fet que, malgrat que el Parlament, responent a l'ordre del jutge, va deixar de pagar el sou als diputats afectats, la Cambra catalana s'ha vist obligada a continuar pagant la cotització davant la Seguretat Social atès que aquesta no reconeix la seva inhabilitació sense una sentència ferma i explícita.