L'Audiència Nacional ha convocat una vista el 15 d'abril per estudiar els arguments que esgrimeixen els advocats de dotze acusats de "terrorisme" dels Comitès de Defensa de la República (CDR), que reclamen anul·lar el judici. Uns arguments entre els quals destaca l'argument de la llei d'amnistia, que per llavors és previsible que encara estigui en tramitació al Senat. La secció tercera del Penal serà l'encarregada d'estudiar els articles de pronunciament previ plantejats per les defenses dels acusats d'haver format part d'una facció dels CDR que presumptament hauria planejat "sabotatges o accions violentes" contra seus oficials de Catalunya el 2019, en protesta contra la sentència del procés.

Aquesta és una de les causes relacionades amb el procés que l'Audiència Nacional té obertes per uns suposats delictes de terrorisme, relatius als disturbis atribuïts a la plataforma Tsunami Democràtic l'octubre del 2019. L'acord aconseguit entre el PSOE, Junts i ERC busca que els dos procediments entrin a la futura llei d'amnistia, que demà previsiblement rebrà el vistiplau del ple del Congrés i posarà camí al Senat, que tindrà un termini màxim de dos mesos per tramitar-la. Un Senat a on el PP té majoria absoluta i previsiblement farà tot allò que estigui en la seva mà per entorpir el tràmit.

Amnistia, García-Castellón i "causa general contra l'independentisme"

En l'amnistia es recolzen les defenses dels acusats en el cas dels CDR perquè l'Audiència Nacional suspengui el seu judici —encara sense data— fins que s'acabi la tramitació parlamentària, en considerar, “sens dubte”, que poden ser beneficiats de la mesura de gràcia. No és l'únic argument que esgrimeixen: també denuncien falta de competència de l'Audiència Nacional des del primer moment per assumir-ne la causa i acusen el jutge instructor, Manuel García-Castellón, d'"arbitrarietat".

Circumstàncies que, sostenen, han de conduir a la "nul·litat radical de la causa" per vulneració de drets, alhora que denuncien que els fets pels quals se'ls acusen ja han estat estudiats en altres procediments, de manera que existiria el principi de “cosa jutjada”. Al parer de la defensa, s'ha configurat "una mena de causa general amb tot allò que pugui tenir relació amb el moviment independentista fora de qualsevol origen institucional, amb independència de la seva vinculació als CDR".

La fiscalia rebutja els arguments de la defensa

Tesi que no comparteix la fiscalia, que s'ha oposat als articles de pronunciament previ plantejats per les defenses, segons les fonts consultades per EFE. A diferència del cas Tsunami, el Ministeri Fiscal sí que ha vist terrorisme des del primer moment en la causa dels CDR i sol·licita entre 8 i 27 anys de presó per als acusats, que considera que van incórrer en delictes com a pertinença a organització terrorista, tinença, dipòsit i fabricació de substàncies o aparells explosius, o estralls de caràcter terrorista en grau de temptativa.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!