El govern espanyol rebia amb sorpresa la pregunta d'Albert Rivera a Mariano Rajoy durant la sessió de control dimecres sobre la possibilitat d'ingerències en les eleccions del 21-D, i també, el fet que el PSOE nodrís dijous la sospita demanant a la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría una compareixença a la comissió de secrets oficials per informar-ne. La qüestió és que, segons fonts properes a Rajoy, ningú va demanar-los els dies previs per l'assumpte, del qual asseguren que "no hi ha cap perill" i tampoc seria convenient "generar dubtes" respecte del resultat d'uns comicis que gestionarà l'empresa Indra, expliquen.

"Vostè confiï en la legalitat espanyola, que està dotada d'instruments suficients perquè les coses funcionin democràticament i la gent pugui votar amb plena llibertat", va contestar Rajoy a Rivera, indicant que el Govern espanyol no anticiparia les mesures davant els hackeigs abans de prendre-les. No satisfet, Rivera va insistir després que "els enemics d'Europa i els enemics d'Espanya, que són els mateixos, no descansen" i "els nacionalistes es vanaglorien de tenir amistats perilloses", afirmava, tot insistint en la necessitat d'impedir que es manipuli la voluntat dels catalans el 21-D.

No obstant això, un íntim col·laborador de Rajoy denunciava que Rivera "va canviar la pregunta" que havia registrat els dies previs i que ni ell ni Pedro Sánchez van preguntar a la Moncloa sobre aquest assumpte. "Tampoc podem dir en públic les mesures que prendrem, quan inclús feia més d'un mes que existia el tema", explicava la personalitat recordant que per a això existia la comissió de secrets oficials. Fonts de l'executiu central afegien que no s'havien negat a oferir explicacions per afers d'importància, sense aclarir, però, si ho farien també aquest cop. 

Un íntim col·laborador de Rajoy denunciava que Rivera "va canviar la pregunta" i que ni ell ni Sánchez van preguntar a la Moncloa sobre l'assumpte els dies previs

La qüestió és que el grup socialista va fer seu el clam, tot i que la portaveu Margarita Robles va reconèixer que no estaven especialment preocupats perquè això alteri el resultat de les eleccions, sinó que volien conèixer el rerefons de la polèmica i com l'executiu central s'estava protegint al respecte. El PSOE vol que aquesta circumstància s'aclareixi a la cambra baixa, ja que fonts de la formació explicaven a Europa Press que aquest tema no va ser motiu de les múltiples converses que Pedro Sánchez va mantenir amb el president espanyol abans d'aplicar el 155. 

Així i tot, la circumstància arriba després que divendres passat, 13 de novembre, la ministra de Defensa María Dolores de Cospedal reconegués en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres que al seu ministeri constaven atacs cibernètics i amplificacions d'informacions falses o manipulades a través de les xarxes socials. Cospedal va reconèixer que moltes d'elles eren "en territori rus" i es replicaven en "territori" veneçolà, com va puntualitzar la ministra per evitar d'inculpar el govern de Vladímir Putin o el de Nicolás Maduro, a manca de proves.

En aquesta comissió de Despeses Reservades  –que se celebra a porta tancada per preservar la confidencialitat– i és també l'encarregada de controlar les activitats del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI), només tenen presència els diputats, un per cada grup parlamentaris, que van ser elegits pel Ple del Congrés per accedir a matèries classificades com a secret: Rafael Hernando (Partit Popular), Margarita Robles (PSOE), Irene Montero (Unidos Podemos), Juan Carlos Girauta (Ciutadans), Joan Tardà (ERC), Aitor Esteban (PNB) i Jordi Xuclà (PDeCAT-Mixt).