Després que el referèndum ha deixat de ser una línia vermella per a Podemos, el següent pas per forjar l'entesa amb els socialistes, a la llum de la majoria que frega l'absoluta en les enquestes, és trobar aliats al PSOE. El secretari general de la formació morada, Pablo Iglesias, ha afirmat aquest matí en unes declaracions fortuïtes a la porta del Congrés dels Diputats que li constava l'existència d'un sector socialista "sensat" que voldria arribar a una entesa després del 26-J. Tanmateix, caldrà esperar a després de les eleccions, en tant que Ferraz no vol pronunciar-se fins no saber els resultats de les urnes.

Per bé que no ha volgut donar detalls sobre a qui estaria fent referència, els seus aliats autonòmics i locals podrien ser part dels citats. El socialista Javier Lambán, president d'Aragó, o el seu homòleg Ximo Puig a València, o l'alcaldessa Ada Colau a Barcelona i la seva homònima a Madrid, Manuela Carmena, entre altres exemples, governen actualment amb el suport per activa o per passiva de la formació morada i els socialistes. En conseqüència, les paraules d'Iglesias podrien trobar una constatació en el precedent, més enllà de l'especulació partidista.

Dret a decidir i economia

Acompanyat de l'economista, Nacho Álvarez, el líder podemista ha tornat a pronunciar-se sobre el dret a decidir per a Catalunya, qüestió que és ja una constant en totes les aparicions públiques, des que en difuminés la línIa vermella. "Nosaltres tenim una proposta, però escoltarem si és que algú en té una de millor". Aquestes paraules no són noves, però si com diu l'empresa Metroscòpia, PSOE i Podemos freguessin la majoria absoluta, el dret d'autodeterminació podria tornar-se tènue en les negociacions.

La compareixença pública d'Iglesias amb Álvarez ha vingut motivada per reivindicar la paralització de les polítiques d'austeritat, a través d'un manifest signat amb altres economistes internacionals com Thomas Picketty. El gest s'ha produït després que alguns bancs internacionals es manifestessin en contra que governi Podemos, per por a un "deteriorament" de les finances. Iglesias s'hi ha tornat, afirmant que organismes com l'OCDE havien assumit que l'austeritat començava a reportar resultats negatius i que ell estaria disposat a parlar amb Sánchez les propostes econòmiques.

El socialista ha indicat en una entrevista radiofònica aquest matí que no està disposat a acceptar el pla econòmic d'Iglesias, ni a fer-lo president i que vol tornar a dialogar amb C's i Podemos. L'escenari és complicat ara com ara. El president en funcions, Mariano Rajoy, ha afirmat que C's i PSOE no voldrien unes terceres eleccions, tot col·locant la pilota al seu terreny. Per la banda dels podemistes, la tendència a mantenir-se ancorats en les seves posicions es manté. "Jo desitjo que ens triï a nosaltres, però si vol que governi el PP, que ho digui", ha reblat Iglesias.