El govern espanyol no ha inclòs en el projecte de Llei de Pressupostos Generals de l'Estat per a 2023 la partida d'1,6 milions d'euros per a la promoció i difusió de les llengües protegides per la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries a Catalunya, Galícia, Astúries, Euskadi, Navarra, Aragó, València i les Illes Balears que va ser l'única, entre 4.000, aprovada durant la tramitació al Senat dels comptes el desembre de 2021 i que va obligar que tornessin al Congrés per a la seva aprovació definitiva. El portaveu de Compromís al Senat, Carles Mulet, ha estat l'encarregat de revelar aquesta informació i ha recordat a la cambra alta que, en el seu moment, "PP i PSOE es van mostrar molt a favor de donar suport a les llengües minoritàries i no oficials". En la mateixa línia, ha lamentat que "malgrat la gran acollida que han tingut pels òrgans gestors responsables de la política lingüística de les diferents autonomies, que van fer una proposta de consens al ministre Miquel Iceta per destinar aquests fons, hagin optat per fer-la desaparèixer dels comptes".
El representant de Compromís, que ha traslladat aquesta esmena a instàncies de Chunta Aragonesista, ha reclamat al govern espanyol que "mediti aquesta decisió", ja que segons la seva opinió "no pot ser que es destinin 1.100 milions per a l'economia de la llengua i no es concreti una partida específica per a les llengües no oficials, que hi ha al nostre Estat i que necessiten d'un finançament amb què realitzar polítiques lingüístiques, de conservació, promoció i ajuda a la celebració d'activitats." "Apel·lem una vegada més a la sensibilitat de Miquel Iceta, que ens sembla una persona conscient de la diversitat cultural, perquè insti a recuperar o fins i tot incrementar aquesta partida testimonial ara que volen destinar una milionària quantitat a l'economia de les llengües i les autonomies amb altres llengües puguin comptar amb uns diners addicionals per realitzar els seus projectes", ha insistit Mulet.
L'explicació del suport del PP
Aquesta partida dels pressupostos de 2022 es va aprovar amb el vot favorable del PP, fet que podria sorprendre però que ells es van encarregar en el seu moment de justificar, Segons van dir els populars, la seva formació sempre ha donat suport a la Carta Europea sobre llengües Minoritàries i Regionals des de la seva aprovació el 1992 i van recolzar els governs de José María Aznar i Mariano Rajoy. A més, van destacar des del PP, la Carta Europea i l'esmena fan referència al suport a aquestes llengües, entre les quals cita el cors a Còrsega o el bable a Astúries, "des de l'àmbit cultural, no de l'educació o de la funció pública". A més, els populars van posar èmfasi que aquest suport "no suposa, en cap cas, donar suport a que aquestes llengües puguin ser cooficials als territoris on són parlades".