La Generalitat va rebre fins el juny passat un total de 3.468 peticions del document que dona fe de la nul·litat d'un judici o consell de guerra dictat pel franquisme, des que el departament de Justícia va començar a expedir-ho al setembre del 2017.
El Govern ha informat en un comunicat que es va començar a tramitar aquest document després que el Parlament aprovés per unanimitat la llei de reparació jurídica de les víctimes del franquisme i en ell consten el nom i cognoms de les persones processades pels tribunals militars de la dictadura.
Restablir l'honor
Al costat de la resposta de la petició s'adjunta també una carta del president de la Generalitat, Quim Torra, en la que aquest destaca la necessitat de "restablir l'honor, la dignitat i la memòria d'una víctima injustament processada pels tribunals franquistes".
La sol·licitud de la nul·litat, que arriba en un termini de 30 dies, es pot fer presencialment en les oficines d'atenció ciutadana, a través del lloc web del departament de Justícia o trucant al 012.
Fins al moment, un 70% de totes les peticions han sol·licitat rebre el document per correu electrònic, mentre que la resta han preferit recollir-lo en persona.
Exèrcit d'Ocupació
La llei que declara nul·les les sentències franquistes consta d'un únic article segons el qual "es declaren il·legals els tribunals de l'Auditoria de Guerra de l'Exèrcit d'Ocupació, anomenada posteriorment Auditoria de la IV Regió Militar, que van actuar a Catalunya a partir d'abril de 1938 fins al desembre de 1978, per ser contraris a la llei i vulnerar les exigències més elementals del dret a un judici just".
En aplicació d'aquesta llei, l'Arxiu Nacional de Catalunya també va fer pública una relació completa de les 66.629 persones contra les que es va instruir un procediment judicial militar perquè no eren afins al règim o per ser considerades enemigues del franquisme a causa de la seva afiliació política, les seves idees o les seves creences.