El portaveu de Ciutadans al Congrés dels Diputats, Joan Carles Girauta, ha afirmat que si l'executiva no hagués expulsat "sistemàticament i sense dubtar-ho" grups organitzats de persones, procedents d'altres formacions o de lobbies, que s'afilien "per anar contra els interessos del partit", aquests podrien haver destruït la formació taronja.

"En l'expansió de C's ens hem trobat de tot. I si no haguéssim tallat en sec i no haguéssim fet fora sistemàticament i sense dubtar-ho tots els que han entrat amb la seva agenda pròpia i en comandita, potser s'haurien carregat el partit, l'haurien rebentat. I nosaltres no ens ho podem permetre", ha declarat en una entrevista amb Europa Press.

Aprofitant el ràpid procés de creixement i expansió de C's, "s'han intentat ficar un munt de grups organitzats de gent" que, encara que en ocasions es puguin presentar "com un corrent" intern, en realitat entren al partit per perseguir "interessos bastards", ha explicat Girauta.

Exemples d'aquest fenomen s'han produït a Extremadura, on "es van ficar 113 persones que van donar el mateix número de compte corrent per domiciliar les quotes" d'afiliació, o a Marbella, on hi va haver de tancar l'agrupació local perquè "hi anaven junts 50", segons ha precisat.

"La nostra obligació és detectar això i fer-los fora", perquè en una formació política gran com el PP o el PSOE "aquestes coses és molt difícil que passin", però a C's "el que està en perill és el propi projecte polític", ha subratllat.

Lleialtat al projecte

Precisament, aquest és l'objectiu que, segons Girauta, busca la direcció de C's, recolzada pel consell general, amb les modificacions que ha proposat introduir en els pròxims Estatuts del partit, que es debatran i aprovaran el 4 i el 5 de febrer a l'assemblea general.

El document base aprovat pel consell general de Ciutadans amplia la llista de conductes que es consideren faltes molt greus i endureix les sancions. Entre aquestes infraccions s'inclou la creació o participació en "corrents d'opinió que siguin contraris als interessos del partit en el seu conjunt".

Girauta creu que l'opinió pública ha interpretat incorrectament aquesta proposta i que potser el partit ho hauria d'haver explicat millor. Per aclarir-ho, ha insistit que a Ciutadans no tenen "cap intenció d'acabar amb cap discrepància interna" i que "cap crítica és problemàtica si és una crítica lleial al projecte".

En qualsevol cas, considera necessari "donar eines" a la secretaria d'organització perquè pugui detectar ràpidament i frenar aquests grups d'afiliats procedents "d'un partit" o "d'un lobby, un grup d'amics o un grup d'empresaris" que decideixen "copar una agrupació" per perseguir "interessos bastards".

El portaveu parlamentari ha fet una defensa de la discrepància interna, que veu "estimulant". De fet, manté que "la manca de crítica fa que es col·lapsin els projectes" perquè provoca que els partits comencin a "perdre contacte amb l'exterior".

També s'ha referit a la norma que ha plantejat l'executiva de Ciutadans per a les primàries, segons la qual els afiliats només podran elegir les persones que ocuparan el primer lloc de cada llista electoral, en comptes dels cinc primers, com s'ha fet en anteriors convocatòries electorals.

Girauta ha argumentat que es vol fer aquest canvi perquè el sistema que s'ha estat utilitzant "té errors", ja que impedia que el cap de llista, un cop guanyades les eleccions, pogués formar "un equip cohesionat que s'assemblés al seu projecte". Un cop constatat això, "cal aprendre de la realitat", ha afirmat.

Estar preparats abans de governar 

Pel que fa al document d'estratègia política, que advoca perquè Ciutadans acabi entrant en governs de coalició autonòmics, ha dit que aquesta idea no es planteja per abans del 2019 perquè, en aquests primers anys, els càrrecs i grups institucionals han de formar-se i agafar experiència en la vida institucional.

Però en 2019 "tindrem uns equips formidables, disposats a entrar en els governs", ha assegurat. En canvi, "altres es precipiten a entrar a les institucions quan poden i després això es paga en errors, desconeixements i ineficàcia", cosa que "no té per què pagar el ciutadà del carrer", ha afegit.

Catalunya

Finalment, el portaveu de Ciutadans al Congrés ha explicat per què l'Executiva no vol incloure referències expresses a Catalunya en el nou ideari del partit.

"La nostra intenció ha estat que l'ideari parlés, mirant cap endavant, del que volem ser, no del que no volem ser", ha afirmat, després de recordar que C's era en els seus orígens un partit català que va néixer" com a reacció al nacionalisme hegemònic", mentre que ara actua en un àmbit nacional i europeu.

Respecte a la decisió d'eliminar la frase que diu que C's es nodreix, entre altres coses, del "socialisme democràtic", Girauta ha dit que això "no vol dir que un estigui a la dreta, sinó que no està en l'esquerra".

"C's està i vol estar en el centre", ha agregat. A més, ha apuntat que la formació taronja "aposta pel liberalisme europeu, el liberalisme progressista". Es tracta, des del seu punt de vista, d'"un liberalisme que ja no discuteix l'Estat del benestar", sinó que l'assumeix com" un bé a protegir que a més ha de millorar-se i avançar".