Un dia després que el secretariat nacional de la CUP saltés pels aires amb la dimissió de sis dels seus membres, algú ho havia de dir i no podia ser ningú més que el número dos d’ERC, Joan Tardà, amb la vehemència que el caracteritza. Què han de fer els electors orfes de CUP aquest 26-J? “Ajudar-nos”, es va respondre.

La rebolcada dels primers pressupostos del vicepresident i conseller d’Economia, Oriol Junqueras, és aigua passada. Les urgències electorals manen, d’aquest diumenge en vuit dies els catalans tornaran a decidir què és el millor (o el pitjor) que volen per a Espanya. ERC va fer del seu míting central de campanya a Sabadell tota una OPA a la sucosa bossa de vot dels anticapitalistes perquè, com li va respondre Junqueras a Homs aquests divendres, vol guanyar i hi té tot el dret, només faltaria. El que passa és que davant no té ja CDC, segons els sondejos, sinó els comuns de Domènech i Colau, la nova espècie sorgida del big bang del sistema polític català.

En la batalla d'ERC per la primera plaça amb ECP, els més de 330.000 vots cupaires del 27-S són decisius. Una bona part dels vots que van garantir la victòria el 20-D a la confluència provenen d’electors de la CUP que van desobeir la crida a l’abstenció de la direcció dels anticapitalistes. La incidència que pugui tenir en el comportament d'aquests electors la crisi oberta a l'organització és una de les preguntes del milió de la campanya.

La consigna a la CUP, que no participa en els comicis espanyols, és sempre desobeir. Però com que mai se sap ben bé què, o per què, s’imposa la prudència. D’aquí que els candidats republicans, començant per Rufián, tractin amb especial cura els cupaires en els seus missatges de campanya. “El procés necessita de tots els independentistes”, repeteix una vegada i una altra.

CDC recorda Montilla

En canvi, CDC, gat, o gata escaldada, no vol ni agua, dels d’Anna Gabriel. Malgrat no participar en les eleccions, la cupdependència continua fent estralls i n'hi ha per estona. A la CUP no només se la cita i se l’implora als mítings d’ERC. Sempre hi és, també, als de CDC en boca d’Homs i de l’expresident Artur Mas, a qui, a principis de gener, els cupaires van enviar “a la paperera de la història”.

CDC és cada cop més CDC just quan sembla que ha de deixar de ser-ho, segons han decidit els seus militants, i, per això, no només rep la CUP: ERC també, cada cop amb més intensitat. Aquest dissabte ha fet deu anys que els catalans van votar l’Estatut perquè el Tribunal Constitucional li trenqués l’ànima. I Homs, secundat per Mas, ha ressuscitat el fantasma del tripartit com a calbot del dia als republicans: “ERC va fer president Montilla, que era, com tots sabem, un projecte d’independència”.

El 20-D no hi va haver un Junts per Madrid però sí “unitat d’acció” verbal entre ERC i CDC. Ara, Homs i Mas han començat a posar ERC en el punt de mira. Un assaig per a les properes eleccions al Parlament? La resposta la té el president Carles Puigdemont i, per descomptat, la CUP. El setembre, amb la qüestió de confiança, la CUP decidirà, sencera o a mitges –és a dir, com sempre–, cap on va tot plegat, si és que va a algun lloc.

"Apoyaré (Part IV)"

Ironies de la política catalana, i espanyola, també el PSOE, amb Pedro Sánchez al capdavant, va venir a celebrar els 10 anys de no-Estatut a Catalunya. Va ser a l’Hospitalet de Llobregat, i la cosa va agafar aires d’un “Apoyaré (Part IV)”. Ara es tracta d’incorporar els “drets històrics” de Catalunya a l’eterna Constitució federal en la qual només creu un PSC (hola, Susana Díaz). Els mateixos “drets històrics” que un tal Alfonso Guerra va ribotar com un fuster aplicat a la comissió constitucional del Congrés, fins i tot abans que els jutges del puro de la Maestranza li donessin el tret de gràcia al pobre Estatut. 

Imatge: Jordi Salvador i Teresa Jordà es besen en el míting central d'ERC a Sabadell