Regust amarg a la seu del Partit Popular (PP). La seu central del carrer Gènova a Madrid està mig buida. Amb l’escrutini gairebé a punt d’acabar, els de Mariano Rajoy perdrien al voltant del 44% dels seus diputats, cauen de 186 a 123, i també d’un percentatge de vots del 44% del 2011 al 28% actual.
“Sembla que hem guanyat”, ha dit el líder del PP al Parlament de Catalunya, Xavier García Albiol, des de l’Hotel Grand Marina de Barcelona. A Catalunya, però, els populars es tornen residuals, i passarien d'onze diputats a cinc.
El llast del litoral
El tradicional feu del PP, la Comunitat Valenciana, ha estat una de les principals patacades a nivell estatal, en perdre 9 diputats dels 20 que havien aconseguit el 2011. La comunitat presidida pel socialista Ximo Puig confirma, doncs, la implantació de les forces d’esquerres que s’havia començat a vislumbrar en les passades eleccions autonòmiques. Del 53,32% dels vots en els comicis de fa quatre anys, els populars n'han passat al 31,32%.A Galícia, comunitat d'origen de l’encara president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, també s’han esfondrat. De la majoria absoluta en vots que havien obtingut el 2011 (52,53%), els populars només han aconseguit revalidar la primera posició amb un 31,32%. De 15 diputats han passat a 10.
A les Illes Balears, les xifres s’assemblen enormement a les de la Comunitat Valenciana. Allà, els de Rajoy han perdut també un 20% dels vots, i han passat d’enviar 5 diputats a enviar-ne 3.
L'Espanya castellana
Una de les raons més importants per entendre per què el PP pot perdre la Moncloa aquesta legislatura es troba en la brutal caiguda del vot a les comunitats de Castellà i Lleó, Castella-la Manxa i Madrid. Si 4 anys enrere havien enviat, en total, 54 diputats populars, ara han passat a enviar-ne 39. Aquests resultats, però, no reflexen bé la caiguda en el percentatge de vot. En tots els casos han passat d'una majoria absoluta, amb entre un 50-55% dels vots a tenir un percentatge inferior al 40%, entre 33% i 39%.