El ministre de l'Interior en funcions, Jorge Fernández Díaz, ha explicat que no s'havia produït cap víctima mortal de nacionalitat espanyola en els atemptats de Bèlgica, malgrat que hi havia quatre ciutadans ingressats en un hospital, però sense ferides greus, segons li haurien comunicat les institucions belgues. Així mateix, Díaz ha indicat que el Govern en funcions mantindria el nivell d'alerta 4, a proposta dels experts amb què s'ha reunit aquesta tarda en una mesa per valorar els nivells d'amenaça. Aquesta alerta cursarà amb una sèrie de mesures reforçades de vigilància, adreçades a revestir la seguretat en els aeroports, que es materialitzarà en un catàleg operatiu aplicable a les infraestructures aèries i no a la circulació de vols. 

El titular d'Interior ha explicat que en la protecció dels aeroports hi ha una escala de l'1 al 4 i que després de la trobada d'avui, els experts han aconsellat elevar el nivell de seguretat de l'1 al 2. No obstant, ha aclarit que aquesta decisió no suposa incrementar el nivell de risc general. De la mateixa manera com va ocórrer després dels atemptats del 13 de novembre a París, el ministre en funcions ha explicat que seguiria vigent el sistema de denúncia per a aquells qui detectin en alguns altres ciutadans processos de radicalització. Aquest permetia posar a disposició dels serveis d'intel·ligència la informació, sense cap mena de cost ni risc d'exposició. Díaz ha assegurat que "funcionava molt bé". A aquests efectes, el representant del Govern espanyol ha recordat que l'amenaça terrorista també feia servir les xarxes socials per a estrendre's ideològicament, alhora que "la captació i l'adoctrinament", per tant, caldria "reforçar la seguretat virtual", com ha assegurat.

Díaz també ha explicat que Espanya seguiria en "permanent contacte amb les autoritats belgues i treballant-hi estretament". Alhora, ha lamentat aquest nou atac "contra la societat europea, una societat democràtica, contrària a allò que els gihadistes volen". Per tant, ha afirmat que era "un dia negre per a Bèlgica" i que el "terrorisme internacional era un risc real, polifacètic", i "no cal" buscar responsabilitats "més enllà". És a dir, que no considera un fracàs de la Unió Europea l'atemptat, a causa d'una mala gestió de la crisi de refugiats, en tant que "no hi ha un sol continent" que no hagi patit aquest tipus d'amenaces, i que calia "mantenir la unitat internacional". "La unitat dels demòcrates sempre estarà en contra de la barbàrie", ha sentenciat Fernández Díaz des del Ministeri de l'Interior.

Estendre el pacte

Al seu torn, el portaveu del PP, Rafael Hernando, ha recordat "la tasca dels serveis d'intel·ligència" i els cossos policials al capdavant de la seguretat ciutadana. "Ni ens derrotaran, ni ens faran petits", ha afegit, recordant que Espanya ja havia combatut contra ETA. A més, ha celebrat el pacte antigihadista permetés reunir la màxima quantitat de partits en una taula, instant als qui encara no s'hi han sumat, a fer-ho. Segons el popular, s'hauria comunicat amb Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i Democràcia i Llibertat (DiL) per intentar un aproximament. Precisament, el diputat de Podemos, Rafael Mayoral, ha volgut rebotar les crítiques de per què la seva formació no s'havia sumat a l'acord. "No és la primera reunió a què assistim i ho hem fet per demostrar el nostre compromís institucional", ha indicat el podemista. 

Al seu torn, el vicesecretari general de Ciutadans, José Manuel Villegas, ha comentat que al seu partit "entenien" que el terrorisme es combat "amb unió, intel·ligència, i considerem que el resultat és més Europa, més coordinació internacional", ha afirmat el taronja. També ha abordat la polèmica sobre les crítiques a Podemos per no haver subscrit l'acord ja que considera que caldria que ho fes. En la mateixa posició s'ha mantingut la diputada del PSOE, Meritxell Batet, qui trobava almenys un primer pas que la formació morada hagués segut a la taula amb la resta.

Mossos d'Esquadra

El líder d'Unió Democràtica de Catalunya (UDC), Ramon Espadaler, ha lamentat "aquest nou atemptat contra les llibertats", en relació amb la massacre de Bèlgica, alhora que ha manifestat el seu agraïment per haver inclòs en la mesa de negociació a membres dels Mossos d'Esquadra i altres policies autonòmiques. Espadaler també ha explicat que havia parlat amb el conseller Jordi Jané, en tant que responsable de l'Interior de Catalunya, malgrat que no s'havia adreçat directament al president Carles Puigdemont. "Coneixien la meva estança aquí, en tant que membre del pacte angihadista", ha afirmat durant la seva compareixença.