La CUP accepta el repte de la qüestió de confiança que ha anunciat el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, després que el Parlament ha rebutjat el projecte de llei dels pressupostos del Govern amb els vots de C's, PSC, CSQP, PP i també la CUP.

Precisament, després de l'anunci, ha estat el diputat cupaire al Parlament Joan Garriga qui ha assegurat que el grup "no se sent culpable però sí responsable" de la qüestió de confiança. De fet, Garriga ha dit en el ple que a la mateixa CUP li ha sorprès la rellevància que ha tingut la seva esmena a la totalitat als comptes, la qual cosa ha aixecat un remor a l'hemicicle que el diputat ha resolt dient: "Que ningú s'ofengui per dir el que pensem".

En aquest sentit, ha dit que afrontaran des de la corresponsabilitat la decisió del president, amb "llums i taquígrafs". Ara bé, en un missatge d'optimisme, ha afegit que "els ponts cap a la independència no s'han trencat i pensem travessar-los amb les forces polítiques que té en el seu horitzó, no només la independència, sinó també la qüestió social".

I un cap acabat el ple dels pressupostos, alguns dels diputats de la CUP han aprofitat les xarxes socials per dir la seva sobre la qüestió de confiança. En concret, la diputada Mireia Boya i el diputat Albert Botran han volgut deixar ben clar a través de Twitter que la confiança en el president és plena si és per continuar en el camí cap a la República catalana i que la qüestió de confiança és una oportunitat per "renovar l'acord en el full de ruta".

 

Puigdemont, en mans de la CUP

Puigdemont superarà la moció de confiança si aconsegueix el suport de la majoria simple. Per tant, això requereix els vots de JxSí més, almenys, dos vots de la CUP (64) i l'abstenció de la resta dels cupaires (8), tenint en compte el previsible vot negatiu dels 63 diputats de C's, PSC, CSQP i PP.

La qüestió de confiança és un mecanisme fins ara inèdit en la democràcia parlamentària catalana, que pot plantejar el president de la Generalitat al Parlament, com ha fet avui Puigdemont, per posar a prova el suport parlamentari al seu gabinet. Si en la votació el president obté la majoria simple dels vots emesos, s'entén que manté la confiança, per la qual cosa segueix en el poder.

En cas de perdre la moció de confiança, Puigdemont cessaria en el càrrec, quedaria en funcions i s'iniciaria el procediment d'investidura d'un nou president, el mateix que es fa al començament de legislatura. Llavors, si en dos mesos màxim no hi ha president, es convocarien automàticament eleccions.