"Crec que ara per sortir del desbloqueig, Catalunya ha de tornar al 80%, que està clarament pel dret de decidir de Catalunya, per la necessitat de fer un referèndum". Amb aquestes paraules, l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha expressat el seu desig que es faci un referèndum per conèixer què vol la ciutadania catalana, però ha subratllat que "ara hem de discutir com aconseguir fer-lo".

Ho ha dit en una entrevista al diari Ara, on ha mostrat la seva reserva sobre el referèndum unilateral d'independència (RUI) perquè, a parer seu, "no queda clara quina és la proposta del Govern". La seva proposta torna a ser "construir les màximes aliances possibles" tant dins com fora del país per tal que "es pugui fer com més aviat millor, però també amb plenes garanties, i que interpel·li el conjunt del país, tothom, perquè si no es perdrà".

Referèndum d'autodeterminació

Colau té clar que ella no anomenaria el referèndum com a RUI perquè "no pot ser un referèndum per a independentistes" i ha suggerit batejar-lo com a "referèndum d'autodeterminació" per englobar totes les opcions ideològiques. I és que per a l'alcaldessa de Barcelona, "els passos importants no es poden fer amb una mica menys de la meitat del país".

Ara bé, Colau s'ha mostrat "entristida" pel fet que el PSOE "no s’hagi arribat a plantejar el referèndum" i ha carregat contra els socialistes per "prioritzar els interessos de partit per no enfrontar-se amb les diferents ànimes que té a dins i apostar pel canvi".

Sempre sobiranistes

"Nosaltres hem sigut sempre sobiranistes sense que hàgim de demanar res a canvi". Colau ha reconegut així que els comuns estan pel dret a decidir, tot i que ha reiterat la seva proposta que es faci de "manera efectiva" perquè sigui "el referèndum de tots els catalans". 

El problema que s'hagi passat del 80% de partidaris del dret a decidir al 48% que volen la independència de Catalunya és, al seu entendre, el fet que s'hagi establert un caràcter plebiscitari perquè, ha recordat, "fins al 9-N érem davant d’un moviment imparable i liderat per la ciutadania, no per les institucions, que no parava de créixer". Després, quan es deia que "tenim pressa", el percentatge es va reduir. 

Ingènua unilateralitat

Per l'alcaldessa de la capital catalana, la unilateralitat "no és efectiva" perquè "no funciona per interpel·lar el conjunt de la ciutadania". Colau continua apostant pel dret a decidir, però un dret a decidir que "pugui ser reconegut al màxim a l’Estat i a Europa" i, per això, "hem de treballar pel reconeixement".

A parer seu, "és una ingenuïtat pensar que es pot fer de manera unilateral i que serà reconegut a Europa sense suports de l’Estat".

Suport a la Diada

Colau, que ha reiterat la seva assistència a la concentració de la Diada, ha explicat que si l'any passat no va anar a la manifestació de l'Onze de Setembre va ser perquè "hi havia un context electoral en què s’estava demanant el vot per a determinats partits polítics, i vaig pensar que era oportú no ser-hi".

Aquest any hi anirà perquè considera que "el sobiranisme és un món plural, majoritari a Catalunya, i del qual jo formo part". I, a més a més, Barcelona és la capital de Catalunya. Precisament per aquest motiu, l'alcaldessa ha indicat que hi assistirà "des de la riquesa, la diversitat i la pluralitat del país. I des d’aquesta diversitat considero que en una de les manifestacions més importants i massives dels últims temps hi ha més motius per ser-hi que per no ser-hi".

I és que per a ella, el "context actual de deriva autoritària", la judicialització política i l'"amenaça a les institucions" són motius suficients com per no deixar-ho passar per alt i fer visible que l'alcaldessa de la capital dóna suport a les institucions catalanes.